Acceso usuarios
Ramon Xavier Rosselló Ivars
En aquest article ens aproximem als usos de la ironia de situació en la construcció de la comèdia burgesa dels anys vint del segle XX, i perfer-ho agafarem com a text de referència la peça La llotja (1928), de J. M. Millàs-Raurell. Ara bé, l’itinerari d’anàlisi que hi plantegem partirà de la consideració de la comèdia burgesa com un dels models escènics de més difusió, el qual té en la producció dramàtica de Carles Soldevila un referent essencial, representada en aquest article per Bola de neu (1927). Tot seguit, passarem a l’objecte central de la nostra anàlisi, La llotja, peça que posarem en relació amb la construcció de Soldevila per veure fins a quin punt hi trobem els mateixos recursos o no. Fruit d’aquesta comparació plantejarem, finalment, la possibilitat de fer una lectura de l’obra de Millàs-Raurell en termes d’ironia hipertextual.Paraules clau: J. M. Millàs-Raurell, comèdia burgesa, La llotja, ironia de situació, ironia hipertextual.
In this paper we address the uses of irony of situation in the construction of 1920s bourgeois comedy, taking as a reference text J. M. Millàs-Raurell’s piece La llotja (1928). Our analysis starts by considering bourgeois comedy as one of the most widespread forms of theatre, with an essential referent in Carles Soldevila’s dramatic production, represented in this paper by Bola de neu (1927). We then move on to the central object of our analysis, La llotja, which can be related to Soldevila’s work in order to ascertain the extent to which the same devices can be found. As a result of this comparison, the possibility of reading Millàs-Raurell’s work in terms of hypertextual irony is explored.Key words: J. M. Millàs-Raurell, bourgeois comedy, La llotja, irony of situation, hypertextual irony.
