Acceso usuarios
Maria Tomarchio, Gabriella d'Aprile, Viviana La Rosa
El artículo reconstruye las características y naturaleza de la relación entre las prácticas innovadoras de la vanguardia educativa de la enseñanza activa, los procesos de democratización y el movimiento de la Escuela Nueva en el marco del proceso de la renovación de la cultura educativa italiana y europea a principios del siglo xx. Este ámbito de investigación, todavía poco desarrollado en Italia, revisa el conjunto de conexiones que vinculan la renovación educativa italiana con los procesos de expansión democrática de la instrucción, los horizontes de progreso que la incipiente pedagogía experimental propone y la evolución del papel de la educación reconocida como una fuerza motriz para el desarrollo social, civil y económico de la sociedad. Es una época con numerosas y significativas prácticas educativas y pedagógicas que promueven los procesos de transformación y de reforma de la escuela, que maduran en un sentido democrático, asociados al trabajo social y filantrópico para la protección de los derechos del niño, el proceso de alfabetización y la educación popular. En dicho contexto, surgen las bases para una nueva relación entre Escuela Nueva y democracia que sufrirá un fuerte retroceso con la progresiva consolidación del régimen fascista.Palabras clave: Escuela Nueva, democracia, educación, educación popular, pedagogía experimental.
L’article reconstrueix les característiques i la naturalesa de la relació entre les pràctiques innovadores de l’avantguarda educativa de l’ensenyament actiu, els processos de democratització i el moviment de les Escoles Noves en el marc del procés de la renovació de la cultura educativa italiana i europea a principis del segle xx. Aquest àmbit d’investigació, encara poc desenvolupat a Itàlia, revisa el conjunt de connexions que lliguen la renovació educativa italiana amb els processos d’expansió democràtica de la instrucció, amb els horitzons de progrés de la nova pedagogia experimental i amb l’evolució del paper de l’educació, entesa com una important força motriu per al desenvolupament social, civil i econòmic de la societat. És una època amb nombroses i significatives pràctiques educatives i pedagògiques que promouen els processos de transformació i la reforma de l’escola, que maduren, en un sentit democràtic, associats al treball social i filantròpic per a la protecció dels drets de l’infant, el procés d’alfabetització i l’educació popular. En aquest context sorgeixen els fonaments per a una nova relació entre Escola Nova i democràcia, tot i que patirà un fort retrocés amb la progressiva consolidació del règim feixista.Paraules clau: Escola Nova, democràcia, educació, educació popular, pedagogia experimental.
The article reconstructs the characteristics and nature of the relationship between innovative practices of the educational forefront of active teaching, the processes of democratisation and the movement of the New School in the framework of the process of renewal of Italian and European educational culture in the early 20th century. This area of research, poorly developed in Italy, revises the set of connections linking the Italian educational renewal with the processes of democratic expansion of the instruction, the horizons of progress that the incipient experimental pedagogy proposes and the changing role of education recognised as a driving force for social, civil and economic development of society. This is a period with numerous and significant educational and pedagogical practices that promote the processes of transformation and school reform, which mature in a democratic sense, associated with social and philanthropic work for the protection of children’s rights, the literacy process and popular education. In such a context, the basis for a new relationship between New School and democracy arise, which will suffer a serious setback with the progressive consolidation of the fascist regime.Keywords: New School, democracy, education, Popular Education; Experimental Pedagogy.
