Acceso usuarios
Xabier Arzoz Santisteban 
El artículo reflexiona sobre una técnica de delimitación competencial central para el Estado autonómico: la legislación básica. Por un lado, pasa revista a los efectos y defectos de las normas básicas como técnica de delimitación competencial, desde una doble óptica, jurídica y política. Por otro lado, se consideran algunas propuestas para superar esos defectos. El artículo sostiene que, si bien la gran apertura de lo básico que se desprende de la jurisprudencia constitucional garantiza la necesaria flexibilidad y capacidad de respuesta de las instituciones centrales del Estado ante las circunstancias cambiantes, en la práctica se ha traducido sobre todo en una absorción progresiva de la regulación por esas instituciones, que ha encontrado el rechazo de los demás actores políticos, como pone de manifiesto la elevadísima tasa de conflictividad competencial que caracteriza al sistema constitucional español.
Desde estas premisas, se considera que, si no se modifica o elimina este instrumento, el entero edificio autonómico podrá quizá ser remodelado externamente en una eventual reforma constitucional, pero su funcionamiento efectivo apenas variará.
The paper reflects on the general pattern for the allocation of shared competences in the Spanish Constitution: the general institutions of the state set the basic rules and framework and then the Autonomous Communities develop them and are responsible for their effective application. First, the paper considers from a legal and a political perspective the main effects and defects of that pattern as interpreted and applied by the Constitutional Court’s case-law. Second, it reviews some of the proposals advanced in scholarship to correct the above mentioned defects, whether or not through a constitutional amendment process. It argues that this pattern of competence allocation attracts little support from political actors other than the state institutions, and that, consequently, it is responsible for the countless complaints filed with the Constitutional Court under the legal reason of conflict of powers. The further point being made is that unless the notion of ‘basic rules’ is amended or even suppressed, whether or not the entire ‘state of autonomies’ may be reshaped through a constitutional amendment process, its effective functioning will hardly change at all.
L’article reflexiona al voltant d’una tècnica de delimitació competencial central per a l’Estat autonòmic: la legislació bàsica. D’una banda, passa revista als efectes i defectes de les normes bàsiques com a tècnica de delimitació competencial, i això des de la doble òptica jurídica i política. D’altra banda, pren en consideració diverses propostes per superar aquells defectes. L’article sosté que, per bé que de la jurisprudència constitucional es desprengui una gran obertura de la legislació bàsica que garanteix la flexibilitat i la capacitat de resposta de les institucions centrals de l’Estat davant les circumstàncies canviants, a la pràctica això s’ha traduït sobretot en una absorció progressiva de la regulació per part d’aquestes institucions, que ha estat objecte de rebuig per la resta d’actors polítics, tal com posa de manifest l’elevada taxa de conflictivitat competencial que caracteritza el sistema constitucional espanyol. Partint d’aquestes premisses, es considera que si no es modifica o elimina aquest instrument, per més que l’edifici autonòmic sigui íntegrament remodelat externament amb una eventual reforma constitucional, el seu funcionament efectiu tot just se’n veurà alterat.
