Acceso usuarios
Ignacio González García 
El frecuente y correcto establecimiento de relaciones de colaboración intergubernamental entre los distintos sujetos de poder que integran un Estado complejo es una pieza esencial de su satisfactoria articulación. La norma jurídica traza la arquitectura donde se sostienen tales relaciones, pero la voluntad política de las partes es el factor determinante del buen fin de las mismas. Ello no significa, sin embargo, que los diversos poderes territoriales puedan escapar aquí de las exigencias que se derivan de los principios constitucionales que rigen la actividad (también la actividad cooperativa) de todos los poderes públicos. Así pues, el papel de la doctrina y del legislador debe limitarse a procurar la mejora técnica de aquellos concretos instrumentos de colaboración que precisan revisión para resultar verdaderamente eficaces, a la vez que conformes con tales exigencias constitucionales, en caso de que el Estado y las comunidades autónomas decidan utilizarlos. Se abordan, así, en este trabajo, diferentes propuestas de reforma referidas a la Conferencia de Presidentes, la participación de los parlamentos autonómicos en la celebración de convenios interterritoriales y al conflicto de fuentes relativo a la entrada en vigor de los convenios verticales.
El freqüent i correcte establiment de relacions de col·laboració intergovernamental entre els diferents subjectes de poder que integren un estat complex és una peça essencial per a la seva satisfactòria articulació. La norma jurídica traça l’arquitectura on se sostenen aquestes relacions, però la voluntat política de les parts és el factor determinant perquè assoleixin el fi que busquen.
Això no vol dir, però, que els diversos poders territorials puguin escapar aquí de les exigències que es deriven dels principis constitucionals que regeixen l’activitat (també l’activitat cooperativa) de tots els poders públics.
Així, doncs, el paper de la doctrina i del legislador s’ha de limitar a procurar la millora tècnica dels instruments concrets de col·laboració que necessiten revisió perquè resultin veritablement eficaços –alhora que conformes amb aquestes exigències constitucionals– en cas que l’Estat i les comunitats autònomes decideixin recórrer-hi. S’aborden, així, en aquest treball, diferents propostes de reforma referides a la Conferència de Presidents, la participació dels parlaments autonòmics en la signatura de convenis interterritorials, i el conflicte de fonts relatiu a l’entrada en vigor dels convenis verticals.
Fluent and proper relations of intergovernmental cooperation between the different subjects that compound a complex state is an essential part for their successful articulation. The norm is the backbone of these relationships, but the political will of the parties is the determining factor in their success. This does not mean, however, that the various territorial authorities can escape from the requirements deriving from the constitutional principles. Thus, the role of doctrine should be limited to ensure the technical improvement of those specific collaboration tools they need so as to be truly effective, while complying at the same time with such constitutional requirements. In this paper I present different reform proposals for the Presidents Conference, the involvement of regional parliaments in holding inter-territorial agreements and the conflict concerning the involvement of vertical agreements.
