Acceso usuarios
Alejandro Ángel
Este artículo compara un país federal, Brasil, y un país centralista, Colombia, ambos, en un momento dado, llevan a cabo una recentralización de recursos a pesar de las diferencias en sus realidades económicas. La hipótesis es que la similitud en términos de la autonomía de gasto de sus gobiernos intermedios es consecuencia de que estos habían conquistado mayor autonomía gracias a las nuevas constituciones de 1991 en Colombia y de 1988 en Brasil. Para probar dicha hipótesis, el artículo primero busca mostrar la diferencia entre las situaciones brasilera y colombiana desde el punto de vista económico durante la década de 1990, tras las reformas constitucionales; luego muestra cómo los antecedentes de las relaciones intergubernamentales presentan similitudes desde el punto de vista político, lo que permite entender la manera en que se llevó a cabo la pérdida de autonomía de los gobiernos intermedios durante los años 1990. Finalmente, concluye que las realidades económicas diferentes, tanto de las economías nacionales como en las situaciones patrimoniales de los gobiernos intermedios, se ven subordinadas a las prioridades políticas derivadas de procesos en curso desde tiempo atrás. La deuda viabilizó la recentralización ocurrida en ambos países debido al uso que se hizo de ella.
Aquest article compara un país federal, Brasil, i un país centralista, Colòmbia, països tots dos que, en un moment donat, van dur a terme una recentralització de recursos, tot i la distància entre les seves realitats econòmiques.
La hipòtesi és que la similitud en termes d’autonomia de despesa dels seus governs intermedis és conseqüència d'haver conquerit major autonomia gràcies a les noves constitucions de 1991 a Colòmbia i de 1988 a Brasil. Per provar aquesta hipòtesi, l’article primer busca mostrar la diferència entre les situacions brasilera i colombiana des del punt de vista econòmic durant la dècada de 1990, després de les reformes constitucionals; en segon lloc, mostra com els antecedents de les relacions intergovernamentals presenten similituds des del punt de vista polític, i això permet entendre la manera com es va dur a terme la pèrdua d’autonomia dels governs intermedis durant els anys 1990. Finalment, la conclusió és que les realitats econòmiques diferents, tant pel que fa a les economies nacionals com a les situacions patrimonials dels governs intermedis, es veuen subordinades a les prioritats polítiques derivades de processos en curs des de temps enrere. El deute va fer viable la recentralització en tots dos països a causa de l’ús que se’n va fer.
This paper compares a federal country, Brazil, and a centralist one, Colombia, both of which, at a given point in time, enacted a recentralization of resources despite the differences in their economies. The hypothesis is that similarities in expenditure autonomy of their intermediate-level governments are a consequence of changes in that direction enacted with the new Constitutions, dating back from 1991 in Colombia and from 1988 in Brazil. To test such hypothesis the paper first shows the differences in economic conditions during the 1990s in both countries after the Constitutional changes;
subsequently, it shows how the previous developments within the realm of intergovernmental relations are very similar from the political point of view, allowing to understand how the loss of expenditure autonomy of intermediate- level governments during the 1990s took place. Finally, it concludes that the different economic realities of both national economies as well as those of intermediate-level governments, were subordinated to political priorities deriving from long-term processes. Debt allowed for the recentralization in both countries because of the use it was subject to.
