Àngels Martínez Bonafé
Este artículo habla de las acciones y el discurso del profesorado autoorganizado en la Confederación Estatal de Movimientos de Renovación Pedagógica desde los últimos años de la dictadura en el Estado español. Presenta diversas estrategias de renovación pedagógica vinculadas al compromiso con la democratización real de la vida social: primero, en el trabajo de desarticular el franquismo en las escuelas, institutos y universidades; desde 1982, en los conflictos y la negociación con la socialdemocracia, para el desarrollo de nuevos currículos y modelos de formación del profesorado, y más tarde en la resistencia frente al ataque económico e ideológico del neoliberalismo. En el análisis de este proceso hemos de considerar también las alianzas o los obstáculos encontrados en la relación con otros movimientos sociales o instituciones políticas. Las fuentes de información principales han sido los documentos, comunicados públicos, materiales didácticos, etc. editados en campañas, congresos, escuelas de verano por los colectivos de MRP de diferentes territorios y por la Confederación Estatal de MRP.
RESUM Aquest article parla de les accions i el discurs del professorat autoorganitzat en la Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica, des dels darrers anys de la dictadura a l’Estat espanyol. Presenta diverses estratègies de renovació pedagògica vinculades al compromís amb la democratització real de la vida social en l’ensenyament:
primerament, en el treball de desarticular el franquisme a les escoles, instituts i universitats; des de 1982, en els conflictes i negociacions amb la socialdemocràcia per al desplegament de nous currículums i models de formació del professorat i, després, en la resistència enfront de l’atac econòmic i ideològic del neoliberalisme. En l’anàlisi d’aquest procés, hem de considerar també les aliances o els obstacles que aquests col·lectius han trobat en la relació amb altres moviments socials, organitzacions o institucions polítiques. Les fonts d’informació principals han estat els documents editats en campanyes, congressos, materials didàctics, comunicats públics, etc., pels col· lectius de MRP de diferents territoris i per la Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica.
This article talks about the actions and discourse of self-organised teachers in the Confederation of Pedagogical Reform Movements (PRM), from the last few years of the dictatorship in the Spanish State. It presents diverse strategies of pedagogical reform linked to a commitment to the real democratisation of social life in teaching:
firstly in the work to disarticulate Francoism inside schools, institutes and universities;
after 1982 in the conflicts and negotiations with the social democracy for the development of new curriculums and models of teacher training; and afterwards in the resistance to the economic and ideological attack of neo-liberalism. In the analysis of this process we must also consider the alliances or obstacles that these groups found in relation to other social movements, organisations and political institutions. The main sources of information are the documents published in campaigns, congresses, teaching materials, public notices, etc., by the PRM groups in different territories and by the State Confederation of Pedagogical Reform Movements.