Acceso usuarios
Isabel Carrillo i Flores
La educación, como derecho humano, se ha ido construyendo dialécticamente a lo largo de la historia gracias al impulso de cambios políticos y pedagógicos que, como respuesta a los efectos devastadores de las guerras, han buscado conformar entornos más democráticos y justos que permitieran su expresión. Partiendo de la significación generacional de los derechos humanos, en el artículo se dota de contenido al derecho a la educación como derecho moral y jurídico; un derecho fundamental, universal e indivisible que se muestra plenamente cuando se expresan con total intensidad los indicadores que lo definen: que la educación sea asequible, accesible, aceptable y adaptable. Utilizando estos indicadores como unidades de análisis, se revisa el papel de la Oficina Internacional de Educación fundada en Ginebra a finales del año 1925 con la voluntad de impulsar una educación nueva. En concreto, se hace un estudio de la aportación al debate internacional y la influencia en las políticas nacionales que suponen la celebración de las conferencias internacionales de instrucción pública y las recomendaciones que se aprueban en el período de entreguerras
L’educació, com a dret humà, s’ha anat construint dialècticament al llarg de la història gràcies a l’impuls de canvis polítics i pedagògics que, com a resposta als efectes devastadors de les guerres, han buscat conformar entorns més democràtics i justos que permetessin la seva expressió. Partint de la significació generacional dels drets humans, a l’article es dota de contingut el dret a l’educació com a dret moral i jurídic; un dret fonamental, universal i indivisible que es dóna plenament quan s’expressen amb total intensitat els indicadors que el defineixen: que l’educació sigui assequible, accessible, acceptable i adaptable. Utilitzant aquests indicadors com a unitats d’anàlisi, es revisa el paper de l’Oficina Internacional d’Educació fundada a Ginebra a finals de l’any 1925 amb la voluntat d’impulsar una educació nova. En concret, es fa un estudi de l’aportació al debat internacional i la influència en les polítiques nacionals que suposen la celebració de les conferències internacionals d’instrucció pública i les recomanacions que s’aproven en el període d’entreguerres.
Education, as a human right, has been built up dialectically throughout history owing to the impulse of political and pedagogical changes which, in response to the devastating effects of wars, has sought to form more democratic, just environments that would enable its expression. Based on the generational significance of human rights, in this article the right to education is endowed with content as a moral and legal right;
a fundamental, universal and indivisible right which is given fully when the indicators that define it are expressed with full intensity: that education must be affordable, accessible, acceptable and adaptable. Using these indicators as units of analysis, a review is made of the paper from the International Bureau of Education founded in Geneva in late 1925 with the aim of promoting a new education system. Specifically, a study is made of the contribution to international debate and the influence in national policies entailed by the celebration of the International Conferences on Public Instruction and the Recommendations that are passed in the interwar period.
