Acceso usuarios
El presente trabajo detalla la evolución de la comprensión de las ideas jurídicas de Ramon Llull desde Savigny hasta nuestros días, pasando por las interpretaciones de Wohlhaupter, fray Andreu de Palma, Elías de Tejada y otros historiadores y filósofos del derecho. Se defiende que, en la línea de Elías de Tejada, deben estudiarse las ideas jurídi- cas de Llull desde un punto de vista interdisciplinar, analizando el contexto histórico y las vertientes dogmática, metodológica y epistemológica, con especial atención a la relación del derecho con los demás saberes.
El present treball detalla l’evolució de la comprensió de les idees jurídiques de Ramon Llull des de Savigny fins als nostres dies, passant per les interpretacions de Wohlhaupter, fra Andreu de Palma, Elías de Tejada i altres historiadors i filòsofs del dret. Es defensa que, en la línia d’Elías de Tejada, cal estudiar les idees jurídiques de Llull des d’un punt de vista interdisciplinari, analitzant-ne el context històric i les vessants dogmàtica, metodològica i epistemològica, amb una atenció especial a la relació del dret amb la resta de sabers.
This paper details the evolution of the understanding of Ramon Llull’s legal ideas from Savigny to the present, through interpretations of Wohlhaupter, Fray Andreu de Palma, Elías de Tejada and other historians and philosophers of law. In line with the theory of Elías de Tejada, the article argues that it is necessary to study the legal ideas of Llull from an interdisciplinary perspective, analyzing their historical context and dogmatic, methodological and epistemological aspects, with special attention to the relationship between law and other disciplines.
Ce travail présente en détail l’évolution de la compréhension des idées juridiques de Ramon Llull, de Savigny à nos jours, en passant par les interprétations de Wohlhaupter, Fra Andreu de Palma, Elías de Tejada et d’autres historiens et philosophes du droit. Ce travail plaide pour que, dans la ligne d’Elías de Tejada, les idées juridiques de Llull soient examinées d’un point de vue interdisciplinaire, en analysant leur contexte historique et leurs aspects dogmatiques, méthodologiques et épistémologiques, en prêtant une attention toute particulière à la relation entre le droit et les autres connaissances.
