Acceso usuarios
Ignacio Ruiz Rodríguez 
No es poco lo que se ha escrito acerca de la última demarcación territorial firmada a principios del siglo xix entre España y los Estados Unidos de América en el área más septentrional de aquel continente. En esta ocasión hemos construido una nueva panorámica a partir de la labor desarrollada por el diplomático Luis de Onís ante las autoridades norteamericanas y la información que se remitía a los que representaban la soberanía española durante la ocupación napoleónica, pero también cuando Fernando VII vino a reinstaurarse en el trono de España. Un tratado que despojaba a España de territorios históricos bajo su soberanía, como era el caso de la Florida, así como de gran parte de lo que antaño había sido la parte más septentrional de la Alta California. Con todo, el ocaso español era ya un hecho, por lo que pronto un México independiente se subrogó en las cláusulas que vinieron a contener el Tratado.
A great deal has been written on the last territorial demarcation signed between Spain and the United States of America in the northenmost area of this continent. On this occasion, we have constructed a new scenario based on the work carried out by diplomat Luis de Onís before the North American authorities and on the information that was passed on to those in representation of Spanish rule during the Napoleonic occupation and also when Ferdinand VII reinstated himself on the Spanish throne. The Treaty stripped Spain of the historic territories under its sovereignty, such as was the case with La Florida as well as large part of what had at one time been the northenmost part of Upper California. In all, the Spanish decline was unquestionable and soon Spain would be replaced by an independent Mexico in the clauses that the Treaty would come to include.
Il existe de très nombreux écrits à propos de la dernière démarcation territoriale signée entre l’Espagne et les États-Unis d’Amérique dans la région la plus septentrionale du continent américain. Ici, nous avons construit un nouveau panoramique sur la tâche menée à bien par le diplomate Luis de Onís vis-à-vis des autorités américaines, sur les informations fournies à ceux qui représentaient la souveraineté espagnole lors de l’occupation napoléonienne, ainsi que lors de la période où Ferdinand VII vint se réinstaurer sur le trône d’Espagne. Le traité Adams-Onís dépouilla l’Espagne de territoires historiques qui étaient sous sa souveraineté, comme la Floride, ainsi que d’une grande partie de ce qui était jadis la région la plus septentrionale de la Haute Californie. Quoi qu’il en soit, le déclin espagnol était déjà amorcé, et un Mexique indépendant vint se subroger dans les clauses de ce traité.
No és poc el que s’ha escrit sobre l’última demarcació territorial firmada entre Espanya i els Estats Units d’Amèrica en l’àrea més septentrional d’aquell continent. Aquesta vegada hem construït una nova panoràmica a partir de la tasca desenvolupada pel diplomàtic Luis de Onís davant les autoritats nord-americanes i la informació que es remetia als que representaven la sobirania espanyola durant l’ocupació napoleònica, però també quan Ferran VII va reinstaurar-se en el tron d’Espanya. Un tractat amb el qual Espanya perdia uns territoris que històricament es trobaven sota la seva sobirania, com era el cas de la Florida, així com gran part d’allò que abans havia estat la part més septentrional de l’Alta Califòrnia. Amb tot, l’ocàs espanyol era ja un fet, per la qual cosa aviat un Mèxic independent se subrogà en les clàusules que contenia el Tractat.
