Acceso usuarios
Txoli Mateos González 
, Julen Zabalo Bilbao, Ane Larrinaga Renteria, Milagros Amurrio Vélez
La sociedad vasca es políticamente plural —y escenario de conflicto sobre su estatus político—, además de culturalmente diversa, e inmersa, asimismo, en un permanente debate sobre el papel que se debe asignar al idioma y a la cultura vascos en relación con la cultura desarrollada en español. En este artículo indagamos en las visiones sobre la asignatura denominada educación para la ciudadanía y los derechos humanos, desarrolladas por las principales organizaciones sindicales y políticas vascas, así como por algunos profesores de enseñanza no universitaria. Mediante entrevistas en profundidad a los primeros y grupos de discusión con los segundos, analizamos el discurso generado en torno a la educación cívica como medio indirecto de hallar la respuesta a tres temas cruciales para la vida social vasca: el concepto de ciudadanía, la visión sobre la nación y la convivencia entre culturas. Y destacamos una serie de conclusiones: a) la falta de significatividad política en relación con la identidad nacional que la asignatura recibe, exceptuando a algunas organizaciones nacionalistas vascas; b) la preeminencia del discurso moral de corte liberal en todos los agentes políticos y educativos; c) la aceptación generalizada de la diversidad cultural como elemento enriquecedor, aunque con diferencias notorias entre profesores y organizaciones respecto a sus consecuencias educativas, y d) la desconfianza del nacionalismo vasco y de un sector del profesorado hacia un discurso multiculturalista que signifique el retroceso de la lengua vasca.
Basque society is politically plural —as well as being a scene of conflict over its political status—, culturally diverse, and caught up in a permanent debate on the role to be assigned to the Basque language and culture in relation to the development of culture in Spanish. This article will examine the different views on the subject Education for Citizenship and Human Rights developed by the main Basque trade union and political organizations, together with a group of non-university teachers. With the aid of in-depth interviews with the former, and focus groups with the latter, we shall analyse the discourse generated on civic education as an indirect means to finding answers to three crucial subjects for Basque society: the concept of citizenship, the view of the nation and co-existing cultures. In addition, we shall point out some conclusions: a) in relation to national identity, no political significance is afforded to the subject, except in the case of certain Basque nationalist organisations; b) a liberal moral discourse is predominant among all the political and educational players; c) cultural diversity is generally accepted as something enriching, although there is significant divergence between teachers and the different organisations as to its educational consequences, and d) there is mistrust on the part of the Basque nationalist movement and some teachers of the multiculturalist discourse as they see it as a setback for the Basque language.
La societat basca és políticament plural —i escenari de conflicte sobre el seu estatus polític—, a més de culturalment diversa, i immersa, així mateix, en un debat permanent sobre el paper que s’ha d’assignar a l’idioma i a la cultura bascos en relació amb la cultura desenvolupada en espanyol. En aquest article indaguem en les visions sobre l’assignatura denominada educació per a la ciutadania i els drets humans, desenvolupades per les principals organitzacions sindicals i polítiques basques, com també per alguns professors d’ensenyament no universitari. Mitjançant entrevistes en profunditat als primers i grups de discussió amb els segons, analitzem el discurs generat al voltant de l’educació cívica com a mitjà indirecte de trobar la resposta a tres temes crucials per a la vida social basca: el concepte de ciutadania, la visió sobre la nació i la convivència entre cultures. I destaquem una sèrie de conclusions: a) la manca de rellevància política en relació amb la identitat nacional que rep l’assignatura, exceptuant algunes organitzacions nacionalistes basques; b) la preeminència del discurs moral de tall liberal en tots els agents polítics i educatius; c) l’acceptació generalitzada de la diversitat cultural com a element enriquidor, tot i que amb diferències notòries entre professors i organitzacions respecte de les seves conseqüències educatives, i d) la desconfiança del nacionalisme basc i d’un sector del professorat envers un discurs multiculturalista que signifiqui el retrocés de la llengua basca.
