El Tractat dels Pirineus 350 anys després

• Autores: Eva Serra i Puig
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 1, 2008, págs. 223-238
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Repàs dels trets generals del tractat signat entre les monarquies hispànica i de França el 1659. S'identifica el caràcter europeu del tractat tant pel que fa a les seves clàusules territorials com pel que fa als capítols de drets civils, relacions comercials i llicenciament de tropes. Es fa atenció al front renanoalpí, però sobretot al front pirinenc francocatalà. S'observa el caràcter de bressol de Catalunya per part dels Pirineus i no de frontera i es fa el seguiment del procés de la nova delimitació.

    Se situa la resistència catalana (Rosselló) a la delimitació. Es remarca la continuïtat de les guerres francoespanyoles després del 1659, el caràcter indecís de la nova delimitació i l'oferta de permuta del Rosselló per part de França, interessada sobretot en les terres de la frontera de l'est. Oferta mai no acceptada. Es remarca l'origen i el caràcter dinasticopatrimonial i militar de les fronteres europees al marge i sovint contra l'existència dels pobles.

• Referencias bibliográficas
  • [1] Henri Vast féu un repàs de totes les negociacions sobretot entre el 1648 i el 1658: Les Grands Traités du régne de Louis XIV, I: Traité...
  • Joan Reglà. «El Tratado de los Pirineos de 1659. Negociaciones subsiguientes acerca de la delimitación fronteriza». Hispania, XI:XLII (1951),...
  • Un repàs historiogràfic més recent a Rafael Valladares. «El Tratado de Paz de los Pirineos: una revisión historiográfica (1888-1988)», dins...
  • Núria Sales. «Tractà dels Pirineus, el Tractat dels Pirineus?». Estudis d’Història Agrària, 17 (2004), p. 829-842, citació p. 832-833.
  • Abreu i Bertodano: Colección de los Tratados de Paz, Madrid: 1740-1752
  • George Clark. The seventeenth century. Oxford University Press, 1972, p. 128-129 (primera edició, 1929).
  • Robert Mandrou. La France aux XVIIe et XVIIIe siècles. Presses Universitaires de France, París 1967, p. 231.
  • Joël Cornette. Chronique du règne de Louis XIV. Sedes, Saint-Just-la-Pendue 1997, p. 71.
  • Josep Sanabre. El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya. Barcelona 1960, p. 28.
  • Josep Sanabre. La acción de Francia en Cataluña (1640-1659). Barcelona 1956, p. 351-365.
  • Charles Vassal-Reig. La guerre en Roussillon sous Louis XIII (1635-1639). Préface de M. Louis Batiffol administrateur de la Bibliothèque de...
  • «Per què l’adquisició del Rosselló és presentada per la historiografia francesa com una conquesta militar més?». Revista de Catalunya, 90...
  • C. Vassal-Reig. Richelieu et la Catalogne. París 1935, p. 188.
  • Óscar Jané Checa. França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers, Catalunya-Barcelona...
  • Peter Sahlins. Boundaries. The making of France and Spain in the Pyrenees. University California Press, 1989, p. 37-38.
  • Lluís de Peguera. Practica, forma y stil de celebrar Corts Generals en Catalunya y materias incidents en aquellas. Gerony Margarit, Barcelona...
  • Ferran Soldevila. Història de Catalunya. Barcelona 1963, p. 1060-1095. Joaquim Albareda. Els catalans i Felip V. Barcelona 1993, p. 11-58.
  • Josep Maria Torras. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona 1999, p. 27- 42. Antonio Espino. Catalunya durante...
  • Eva Serra. «Perpinyà, una vila a Corts catalanes (Montsó, 1585)». Afers, 28 (1997), p. 580 i 587.
  • Cròniques del Rosselló. Segles xvi-xvii, a cura d’Antoni Simon i Tarrés i Pep Vila, Barcelona 1998. p. 100-101 i 103.
  • Eva Serra. «Ciutats i viles a Corts Catalanes (1563-1632): entorn de la força municipal parlamentària». El món urbà a la Corona d’Aragó del...
  • «La representació de la Catalunya Nord a les Institucions Polítiques Catalanes abans de l’annexió amb França», dins Sessió de la Secció Històrico-Arqueològica...
  • Pere Lacavalleria estamper, Perpinyà, 1628; edició facsímil, Barcelona; Sueca: Curial, 1974, capítol 29, p. 117-124.
  • Tomàs de Montagut, Anuario de Historia del Derecho Español, LXX (2000), p. 626-630.
  • Jesús Villanueva. «La Marca Hispanica de Pierre de Marca y Étienne Baluze a través de sus tres momentos de composición (1648-1650, 1660, 1688):...
  • Núria Sales. «Dom Mabillon, dom Lobineau i el P. Villanueva: una No-història?». Afers, 10 (1990), p. 521-532.
  • Petro de Marca. Marca Hispanica sive Limes Hispanicus hoc est, Geographica et historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis et circumjacentium...
  • Stefani Baluze. «Praefatio ad lectorem», II.
  • Ph. Torreilles. «La delimitation de la frontière en 1660». Revue d’Histoire et Archeologie, I (1900), p. 24.
  • Eduard Vivas i Llorens. «Panissars històric i monumental». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 26 (1993), p. 35-58.
  • Ferran Soldevila. Història de Catalunya. Barcelona 1963, p. 1067.
  • Cantons suïssos, capítol 102; els Grissons, capítol 103; Mònaco, capítol 104; la duquessa de Chebrosa, capítol 105.
  • Antoni Simon i Tarrés. «L’estatus de Barcelona després de la pau dels Pirineus, presidi o ciutadella?». Estudis, 32 (2006) p. 240 i 241.
  • Núria Sales. Història de Catalunya. Els segles de la decadència. Segles xvi-xviii. Barcelona 1989, p. 396.
  • Pau de la Fàbrega Pallarès. L’oferiment de retrocessió del Rosselló a Espanya (1668-1677). Barcelona 1994.
  • Pere Gifre. «Família i patrimoni a l’època moderna, segles xvi-xviii», i Miquel Pérez Latre. «Els Llupià i la política a l’edat moderna»....
  • «pour ne partager leur anthipatie contre les français» (D.M.J. Henry. Histoire du Roussillon, París 1835, II, p. 417).
  • Josep Maria Torras i Ribé. «El projecte de repressió dels catalans de 1652». La revolució catalana de 1640. Barcelona (1991), p. 251.
  • Fernando Sánchez Marcos. «El nuevo ‘status’ de Barcelona tras su reincorporación a la monarquía hispánica en 1652».Homenaje al Dr D. Juan...
  • G. Clerc. Recherches sur le Conseil Souverain de Roussillon, 1660-1790: organisation et competences, 2 vols. Tesi de dret. Universitat de...
  • Raymond Sala. Dieu, le roi, les hommes. Perpignan et le Roussillon (1580-1830). Perpinyà 1996, p. 218.
  • Anette Smedley-Weill. Les intendents de Louis XIV. Fayard, 1995, p. 60.
  • Eva Serra i Puig. «Tarifs douaniers dans la Catalogne Moderne». A: Gilbert Larguier (dir.). Douanes. Éstats et Frontières dans l’Est des Pyrénées...
  • La guerra de la sal. R. Megerand; R. Sala (dir.). Perpinyà 1985.
  • Alice Marcet. «Une révolte anti-fiscale et nationale: les Angelets du Vallespir (1663-1672)». Actes du 102e Congrès National des Sociétés...
  • Alain Ayats. Les guerres de Josep de la Trinxeria (1637-1694). La guerre du sel et les autres. El Trabucaire, Perpinyà 1997.
  • Albert Garcia Espuche. Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714). Vic 2005, p. 147-198.
  • Eduard Martí. «La Conferència dels Comuns. Una institució per a la defensa de les institucions a Catalunya (1698-1714)». A: J. Sobrequés (coord.)....
  • Martí. La Conferència dels Tres Comuns, Treball d’iniciació a la recerca, IUJVV-Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, setembre del 2005.
  • Mònica Ferrer. «El suport a l’arxiduc en els comtats del Rosselló i la Cerdanya durant els primers anys de la guerra». L’Avenç, 206 (setembre...