La societat de Barcelona i el seu dret: Segles XI-XIII

• Autores: Tomás de Montagut i Estragués
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 1, 2008, págs. 183-193
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L'ordenament jurídic de la Barcelona baixmedieval, que trobem ja ben madur en el segle xiii i que entenem com una síntesi de drets (usos, costums, privilegis, lleis, etc.) i d'organització (municipi, universitat de prohoms, consolats, etc.) és fruit primordial de la voluntat interessada dels seus dirigents: uns prohoms o patricis que dirigiran una expansió urbana de la societat barcelonina que clarament els beneficia i que els permetrà la consolidació i perpetuació com a grup social, a través d'unes formes i d'unes figures jurídiques individuals, familiars i socials adequades i orientades als seus propòsits de lideratge polític i econòmic de Barcelona.

    L'elevat grau d'autonomia que la societat barcelonina aconseguirà en el segle xiii a través de les seves institucions de dret públic i privat és mantindrà estable fins al segle xviii, quan la nova dinastia borbònica derogarà les institucions pròpies d'autogovern municipal.

• Referencias bibliográficas
  • «Els drets històrics i l’autogovern dels pobles d’Espanya», finançat per SGR, AGAUR, Generalitat de Catalunya, de referència 2005SGR00117,...
  • Francesco Calasso. «Medio Evo del Diritto», Le Fonti, i, Milà 1954, p. 26-27.
  • Tomàs de Montagut Estragués. «Els orígens de la institució municipal barcelonina. Segles xi-xiii (v. 1000-1276)». Història de l’Ajuntament...
  • José María Font Rius. Cartas de población y franquicia de Cataluña. i, 1-2, «Textos. Introducción. Diplomatario. Presentación monográfico-local...
  • Tomàs de Montagut Estragués. Estudi jurídic del «Llibre Verd de Barcelona», edició facsímil. Base, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 2004,...
  • Stephen P. Bensch. Barcelona i els seus dirigents 1096-1291. Proa, Barcelona 2000. L’obra original d’aquest autor era: Barcelona and its rulers,...
  • Cambridge University Press, Cambridge 1995, col·l. «Cambridge Studies in Medieval Life and Thought», núm. 26.
  • Catalunya a l’època carolíngia. (Marc històric. Territori). Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 1999, p. 19-119.
  • Pierre Bonnasie. La Catalogne du milieu du xe siècle à la fin du xie siècle: croissance et mutations d’une société. Universitat de Tolosa-Le...
  • Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya de mitjan segle x al final del segle xi. Edicions 62,...
  • Jesús Lalinde Abadía. Depuración histórica del concepto de Corona de Aragón. A: E. Sarasa, E. Serrano (coord.). La Corona de Aragón y el Mediterráneo....
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals. Catalunya carolíngia. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926- 1950, vol. ii, primera part, p. iii-xx.
  • Jaume Ribalta i Haro. Dret urbanístic medieval de la Mediterrània, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2005, «Collecció d’estudis...
  • Germà Colon, Arcadi Garcia. Llibre del Consolat de Mar, vol. i-iv. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1981-1983.
  • Josep M. Font i Rius. «Estudi introductori». Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia,...
  • Recognoverunt Proceres, Versión medieval catalana del privilegio así llamado. Universitat de Barcelona, Facultat de Dret, Barcelona 1927.
  • Stephen P. Bensch. Barcelona i els seus dirigents..., p. 237-249.
  • Guillermo M. de Brocà. Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil, y exposición de las instituciones del derecho civil del...
  • Carme Batlle i Gallart. «Estudi històric. El «Llibre del Consell», font de coneixement del municipi i de la societat de Barcelona del segle...
  • Stephen P. Bensch. Barcelona i els seus dirigents..., p. 253-258.
  • Tomàs de Montagut Estragués. «La recepció del dret tributari comú a la Corona d’Aragó». El territori i…, p. 361-383.
  • Stephen P. Bensch. Barcelona i els seus dirigents..., p. 287-298.
  • Tomàs de Montagut Estragués. «La doctrina medieval sobre el Munus y los Comuns de Tortosa». In Memoriam. Homenaje al profesor Carlos Díaz...
  • Tomàs de Montagut Estragués. El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419), 2 v. Virgili i Pagès, Lleida 1987, vol. i, p. 157-172.
  • Stephen P. Bensch. «La primera crisis bancaria de «Latina impressio Antiqua Alium namque supradicti Principes nobilem
  • José María Font Rius. «La recepción del derecho romano en la península ibérica durante la edad media». A: Recueil de mémoires et travaux pu-...
  • Tomàs de Montagut Estragués. «La recepció del dret tributari comú a la Corona d’Aragó». A: El territori i les seves institucions històriques....
  • Antoni Riera. «La aparición de las corporaciones de oficio en Cataluña (1200-1350)». A: Cofradías, gremios y solidaridades en la Europa medieval....
  • Pietro Costa. Iurisdictio. Semantica del potere politico nella pubblicistica medievale (1100-1433). Giuffrè, Milà 1969 (reed. Milà 2002).
  • Estudios de Derecho mercantil en homenaje al profesor Antonio Polo. Edersa, Madrid (1981), p. 209.
  • José María Font i Rius. «Orígenes del régimen municipal en Cataluña». A: Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval....
  • Carmen Batlle Gallart. La crisis social y económica..., vol. i, p.65-75.
  • Carmen Batlle Gallart. La crisis social y económica..., vol. i, p. 36-44.
  • Barcelona». Anuario de Estudios Medievales, num. 19. (1989), p. 311-328.
  • Bernat Marquet i la seva família, vegeu C. Batlle, M. T. Ferrer, M. C. Mañé, J. Mutgé, S. Riera, M. Rovira. El «Llibre del Consell»..., p.135-...
  • Carmen Batlle Gallart. La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv. Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofia...