La Catalunya dels segles X-XII i la definició historiogràfica del feudalisme

• Flocel Sabaté i Curull ^[1]
  1. [1] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 3, 2010, págs. 163-184
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • L'evolució historiogràfica del concepte de feudalisme, des de la seva formulació al segle XVII fins als nostres dies, ha afectat de manera diferent Catalunya i ha arribat, al darrer quart del segle XX, a una posició estel·lar com a paradigma del model mutacionista. Les nombroses fonts conservades i l'enriquiment de perspectives interpretatives en facilita una revisió, la qual ha de ser prudent davant els paranys de la mateixa documentació i les dificultats hermenèutiques. Tanmateix la revisió és un repte que no es pot negligir, atès que els fets esdevinguts al nord-est peninsular entre els segles X i XII condicionen fortament el recorregut històric posterior.

• Referencias bibliográficas
  • [1] Aquest article s’integra dins del projecte de recerca «Identidad, memoria e ideología en la Edad Media» (HAR2009-08598; Ministerio de...
  • [2] Jean-Louis Paul. L’automne de la Féodalité. Essai sur la formation du monde étatique-marchand (xiexve siècle). Ressouvenances, Coeuvres...
  • [3] Entre altres, són recomanables: Gerard Noiriel. Sobre la crisis de la historia. Ediciones Cátedra, Universitat de València, Madrid 1997;...
  • [4] Aquí escauen els mots de Richard J. Evans: «So when Patrick Joyce tells us that social history is dead, and Elizabeth Deeds Ermarth declares...
  • It really happened, and we really can, if we are very scrupulous and careful and self-critical, find out how it did and reach some tenable...
  • [5] Pere de Marca. Marca Hispanica sive limes hispanicus. Franciscum Muguet, París 1688 (facsímil: Base, Barcelona 1998, col. 1014).
  • [6] Flocel Sabaté. «Corona de Aragón». A: Alfredo Al- var Ezquerra, Flocel Sabaté, Eloísa Ramírez Vaquero i Pedro A. Porras Arboledas. Historia...
  • [7] Pròsper de Bofarull. Procesos de las antiguas cor- tes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia (Colección de documentos inéditos...
  • [8] Antoni Rubió i Lluch. Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Vol. I. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1908...
  • [9] Antoni Simon i Tarrés. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999,...
  • [10] Jesús Villanueva. Política y discurso histórico en la España del siglo xvii. Las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña....
  • [11] Agustí Colomines. «Tradición y modernidad en la cultura del catalanismo». Historia Social, núm. 40, Alzira 2001, p. 97-114.
  • [12] Flocel Sabaté. «El nacimiento de Cataluña. Mito y realidad». A: Fundamentos medievales de los particularismos hispánicos. IX Congreso...
  • [13] Joseph Calmette. La question des Pyrénées et la Marche d’Espagne au Moyen-Âge. J. B. Janin, París 1947, p. 24-25.
  • [14] Ferran Soldevila. Història de Catalunya. Vol. I. Alpha, Barcelona 1934, p. 28-31.
  • [15] Es pot imaginar el comte barcelonès Ramon Berenguer I a manera de «veritable creador del principat de Catalunya com a vertader Estat...
  • [16] Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia. Els diplomes carolingis a Catalunya. Institució Patxot de Catalunya, Ginebra 1926-1950, p. iv;...
  • [17] Michel Zimmermann. Écrire et lire en Catalogne (ixe-xiie siècle). Vol. I. Casa de Velázquez, Madrid 2003, p. 9-22.
  • [18] Miquel Barceló. «Los límites de la información documental escrita». A: Íd. Arqueología medieval en las afueras del «medievalismo». Crítica,...
  • [19] Ramon d’Abadal. «Els preceptes carolingis per al Pallars (segle ix)». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm....
  • [20] Ángel Canellas. «Lo falso en el campo de la diplomática. Documentos falsos y adulterados de Sancho Ramírez, rey de Aragón y Navarra (1062-...
  • [21] Flocel Sabaté. L’expansió territorial de Catalunya (Segles ix-xii): conquesta o repoblació? Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida...
  • [22] Pilar Ostos i María Luisa Pardo. «La teoría de la falsedad documental en la Corona de Castilla». A: Falsos y falsificaciones de documentos...
  • [23] José Manuel Ruiz Asencio. «Los orígenes de la Diplomática y la Paleografía como ciencia: Mabillon y el «Nouveau Traité»». A: III Jornadas...
  • [24] Lucien Barrau-Dihigo, «Étude sur les actes des rois asturiens (710-910)». Revue Historique, núm. xlvi, París 1919, p. 1-192.
  • [25] Respecte dels documents urgellesos del segle ix i anteriors, Trenchs i Conde conclogueren que «es imposible, aún hoy, en algunos casos,...
  • [26] Flocel Sabaté. «Les guerres du xix siècle, la “desamortización” et la sorte des archives catalanes». A Internacional Conference Revolution...
  • [27] Flocel Sabaté i Ramon Alberch. «Archivist’s training in Catalonia». Insar. Information Summary on Archives, núm. 3, Brussel·les 1997,...
  • [28] Flocel Sabaté. La feudalización de la sociedad catalana. Editorial Universidad de Granada, Granada 2007, p. 21-24.
  • [29] Georges Dumézil. Mito y epopeya. I. La ideología de las tres funciones en las epopeyas de los pueblos indoeuropeos. Seix Barral, Barcelona...
  • [30] Aristòtil. Política. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1983, p. 167.
  • [31] Maurice de Wulf. The System of Thomas Aquinas. Dover Publications, Nova York 1959, p. 8-45.
  • [32] Ángel López-Amo. «El pensamiento político de Eximeniç en su tratado de “Regiment de princeps”». Anuario de Historia del Derecho Español,...
  • [33] Francesc Eiximenis. Dotzè del Crestià, cap. clvi (Francesc Eiximenis. Dotzè llibre del Crestià. Vol. I.1. Universitat de Girona, Diputació...
  • [34] Flocel Sabaté. «Municipio y monarquía en la Cataluña bajomedieval». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 13,...
  • [35] José Eduardo Reis. Do espíritu da utopia: lugares utópicos e eutópicos, tempos proféticos nas culturas literárias portuguesa e inglesa....
  • [36] James Harrington. «The commonwealth of Oceana». A: Íd. The Oceana and others Works. A. Millar, Londres 1747, p. 203.
  • [37] Henrico Spelmanno. Glossarium Archaiologiocum. Excudebat Tho. Braddyll, Londres 1687, p. 218.
  • [38] John Burrow. A history of histories. Vintage Books, Nova York 2009, p. 283-301.
  • [39] J. G. A. Pocock The Ancient Constitution and the Feudal Law: A Study in English Historical Throught in the Seventeenth Century. Cambridge...
  • [40] Robert Boutruche. Seigneurie et féodalité. Vol. I. Éditions Montaigne, París 1968, p. 12-13.
  • [41] «La Féodalité, qui a la convention pour principe, et pour sceau la foi réciproque des Parties, oblige les Rois à notre égard, comme il...
  • [42] «C’est un beau spectacle que celui des lois féodales. Un chêne antique s’élève; l’oeil en voit de loin les feuillages; il approche, il...
  • [43] Voltaire. «Extrait d’un mémoire pour l’entière abolition de la servitude en France». A: Oeuvres complètes de Voltaire, ed. a cura de...
  • [44] Voltaire. Cándido y otros cuentos. Alianza Editorial, Madrid 1982, p. 58.
  • [45] Jean-Jacques Rousseau. Du contrat social. Aubier Montaigne, París 1943, p. 58.
  • [46] John Markoff. The Abolition of feudalism. Peasants, lords and legislators in the French Revolution. The Pennsylvania State University...
  • [47] Alfred Cobban. The Social Interpretation of the Frencs Revolution. Cambridge University Press, Cambridge 1964, p. 34-35.
  • [48] John Markoff. The Abolition of feudalism. Peasants, lords and legislators in the French Revolution. The Pennsylvania State University...
  • [49] Adolphe Thiers. Historia de la Revolución Francesa. Petronio, Barcelona 1973, p. 520-600.
  • [50] Philippe Sagnac i Pierre Caron (ed.). Les comités des droits féodaux et de législation et l’abolition du régime seigneurial (1789-1793)....
  • [51] John Markoff. The Abolition of feudalism. Peasants, lords and legislators in the French Revolution. The Pennsylvania State University...
  • [52] Michel Péronnet. Vocabulario básico de la Revolución Francesa. Crítica, Barcelona 1985, p. 154- 157.
  • [53] Karl Marx. El capital. Vol. I. Siglo Veintiuno de España Editores, Madrid 1983, p. 94.
  • [54] Karl Marx i Friedrich Engels. The Communist Manifesto. Penguin Books, Londres 2002, p. 222.
  • [55] Wilhelm Dilthey. El mundo histórico. Fondo de Cultura Económica, Mèxic 1978, p. 314.
  • [56] Walter Scott. Ivanhoe. Ticknor and fields, Boston 1868, p. 36.
  • [57] El moviment urbà medieval s’interpreta, de l’una i de l’altra manera, amb un caire revolucionari, ja si- gui contra els senyors o contra...
  • préludes à la Commune de Paris de 1871» (Raymonde Foreville, «Du Doemsday book à la grande charte: guindes, franchises et chartes urbaines»....
  • [58] Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday. L’arquitectura romànica a Catalunya. Vol. I. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona...
  • [59] Josep Torras i Bages. La tradició catalana. Selecta, Barcelona 1966 (1a edició, 1892), p. 140-141.
  • [60] Antoni Aulèstia. Història de Catalunya. Vol. I. Imprenta La Renaixensa, Barcelona 1887, p. 171- 172.
  • [61] Jaume Sobrequés farà notar que «la tremenda inge- nuïtat d’aquesta concepció historiogràfica d’Aulès- tia és exponent clar del pensament...
  • [62] Eduardo de Hinojosa. «La servidumbre en Cataluña durante la edad media»; «Origen y vicisitudes de la pagesía de remensa en Cataluña»;...
  • [63] Julián de Chía. Bandos y bandoleros en Gerona. Apuntes desde el siglo xiv hasta mediados del xvii. Vol. I. Imprenta de Ponciano Torres,...
  • [64] Fidel Fita. «Lo Papa Benet XIII y los pagesos de remensa». La Renaixensa, núm. ii (Barcelona 1875), p. 11-16, 81-85 i 122-130.
  • [65] Elies Serra Ràfols. Fernando el Católico y los payeses de remensa. Tipografia Mariana, Lleida 1925.
  • [66] Antoni Bori i Fontestà. Historia de Cataluña. Imprenta de Henrich y compañía, Barcelona 1898, p. 67.
  • [67] Josep Torras i Bages. La tradició catalana. Selecta, Barcelona 1966 (1a edició, 1892), p. 140.
  • [68] Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila. Història de Catalunya. Vol. I, Publicacions de l’Editorial Pedagògica Associació Pedagògica...
  • [69] M. Serra i Roca. Història general de Catalunya. Miguel Seguí, Barcelona 1920 (facsímil: Òptima, Barcelona 1999), p. 89.
  • [70] Fidel Fita. «Cortes y Usajes de Barcelona en 1064. Textos inéditos». Boletín de la Real Academia de la Historia, núm. xvi-xvii, Barcelona...
  • [71] Norbert Font i Sagué. Història de Catalunya. Imprenta i Editorial Altés, Barcelona 1933 (1a edició, 1899), p. 60 i 79.
  • [72] Ramon Torroja. Història de Catalunya per a nois i noies. Imprenta Elzevira y librería Cami, Barcelona 1933, p. 37.
  • [73] Damià Ricart. Història de Catalunya. Miquel A. Salvatella, editor, Barcelona 1935, p. 48.
  • [74] Antoni de Bofarull. Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña. Juan Aleu y Fugarull editor, Barcelona 1876, p. 187.
  • [75] Max Weber. Economía y sociedad. Fondo de Cultura Económica, Mèxic 1979, p. 204-213.
  • [76] Georg Ludwig von Maurer. Geschichte der Fronhöfe der Bauernhöfe und der Hofverfassung in Deutschland. Enke, Erlangen, 1862-1864. 4 v.
  • [77] Numa-Denis Fustel de Coulanges. Histoire des institutions politiques de l’ancienne France. Librairie Hachette, París 1877, p. 464.
  • [78] Charles Mortet. Féodalité. Sociologie générale. Histoire des institutions françaises H. Lamirault et Cie éditeurs, París 1893, p. 7-8.
  • [79] François Louis Ganshof. Qu’est-ce que la féodalité? Lebègue, Brussel·les 1944.
  • [80] Robert Boutruche. Seigneurie et féodalité. Vol. I. Aubier, París 1959.
  • [81] Joseph Calmette. Le monde féodal. Presses Universitaires de France, París 1946.
  • [82] Montesquieu. De l’esprit des lois, llibre xxx, cap. 1 (www.classiques.uqac.ca/classiques/Montesquieu/ de_esprit_des_lois/partie_6/esprit_des_lois_livre_6.doc).
  • [83] Voltaire. Essai sur les moeurs, capítol xxxxiii (http:// classiques.uqac.ca/classiques/Voltaire/essai_ moeurs_esprit_nations/essai_moeurs.html).
  • [84] Georg von Below. Territorium und Stadt. Oldenburg, Munic 1923.
  • [85] Luis Suárez. Manual de Historia Universal. Edad Media. Espasa Calpe, Madrid 1980, p. 199.
  • [86] Alexandro Herculano. Apotamentos para a História dos Bens da Coroa e dos Forais (1843-1844), opúsculos. Vol. IV. Viuda Bertrand, Lisboa...
  • [87] Eduardo Hinojosa. «El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la Edad Media». A: Íd. Obras. Vol. II. Ministerio de...
  • [88] Claudio Sánchez-Albornoz. En torno a los orígenes del feudalismo. Editorial Universitaria de Buenos Aires, Buenos Aires 1979. 3 v.
  • [89] Hilda Grassotti. Las instituciones feudo-vasalláticas en León y Castilla. Centro Italiano di Studio sull’alto Medioevo, Spoleto 1969,...
  • [90] Claudio Sánchez-Albornoz. «Otra vez Guadalete y Covadonga». Cuadernos de Historia de España, núm. I-2, Buenos Aires 1944, p. 11.
  • [91] Claudio Sánchez-Albornoz. España, un enigma histórico. Vol. II. Editorial Sudamericana, Buenos Aires 1956, p. 7.
  • [92] Luis García de Valdeavellano. El feudalismo hispánico. Crítica, Barcelona 1985, p. 85.
  • [93] Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes. Claret, Barcelona 1977, p. 25.
  • [94] Paul H. Freedman. «Un historiador que sabía dónde quería ir... (La obra de Jaume Vicens Vives en su contexto biográfico). El legado de...
  • [95] Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Destino, Barcelona 1982, p. 109.
  • [96] Jaume Vicens Vives. Historia económica de España, Vicens-Vives, Barcelona 1987, p. 91.
  • [97] Henry Osborn Taylor. The medieval mind. A history of the development of throught and emotion in the midle ages. Vol. I. McMillan and...
  • [98] Emmanuel Malynski. Fedeltà feudale dignità humana. Edizione di Ar, Pàdua 1976.
  • [99] Julius Evola. Simboli della tradizione occidentale. Arktos Edizioni, Carmagnola 1977.
  • [100] Günther Franz. Der deutsche Bauernkrieg. Aktenband Nachdr, Munic-Berlín 1933.
  • [101] Otto Brunner. Land und Herrschaft: Grundfragen der territorialen Verfassungsgeschichte Südostdeutschlands im Mittelalter. Veröffentlichungen...
  • [102] Marco Revelli. «Il Medioevo della Destra: pluralità di immagini strumentali». Quaderni Medievali, núm. 16, Bari 1983, p. 109-135.
  • [103] George Gordon Coulton. The Medieval Village. Dover Publications Inc., Nova York 1989, p. 378- 379.
  • [104] Z. V. Udaltzova i E. V. Gutnova. «La transición del esclavismo al feudalismo». A: La génesis del feudalismo en los países de Europa....
  • [105] Paul D. Harvey. A Medieval Oxfordshire Village: Chusma 1240-1400. Oxford Univeristy Press, Oxford 1965.
  • [106] Maurice Dobb. Studies in the Development of Capitalism. Rouledge, Londres 1946.
  • [107] Christopher Dyer. Lords and Peasants in a Changing Society: Estates of the Bishopric of Worcester, 680-1540. Hardcover, Cambrige 1980.
  • [108] Witold Kula. Teoría económica del sistema feudal. Siglo XXI, Madrid 1974.
  • [109] Charles Parain, Pierre Vilar et al. El feudalismo. Sarpe, Madrid 1985.
  • [110] Pierre Bonnassie. Vocabulario básico de la historia medieval. Crítica, Barcelona 1983, p. 95.
  • [111] Ludolf Kuchenbuch i Bernd Michael (dir.). Feudalismus. Materialien zur Theorie und Geschichte. Illstein, Frankfurt 1977.
  • [112] Rodney Hilton. Les ciutats medievals. L’Avenç, Societat Catalana d’Estudis Històrics, Barcelona 1989.
  • [113] Yves Barel. La ciudad medieval. Sistema social Sistema urbano. Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid 1981, p. 11-18.
  • [114] Marc Bloch. La société féodale. Éditions Albin Michel, París 1994, p. 99-114.
  • [115] Marcellin Boudet. Cartulaire du prieuré de SaintFlour. Collection de documents inédits publiés par ordre de S.A.S. le prince Albert...
  • Estrasburg 1935); Roger Aubenas. «Les châteaux forts des xe et xie siècles. Contribution à l’étude des origines de la féodalité». Revue historique...
  • [116] Ramon d’Abadal. L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època. Urgoti editores, Pamplona 2003, p. 180.
  • [117] Georges Duby, Guerreros y campesinos. Desarrollo inicial de la economía europea (500-1200). Siglo Veintiuno de Editores, Madrid, 1985;...
  • [118] Georges Duby. «Prólogo». A: José Enrique RuizDoménec. La memoria de los feudales. Argot, Barcelona 1984, p. 5.
  • [119] Pierre Toubert. Les structures du Latium Medieval. Le Latium méridional et la Sabine du ixe siècle à la fin du xiie siècle. École Française...
  • [120] Pierre Bonnassie. La Catalogne du milieu du xe à la fin du xie siècle. Association des Publications de l’Université de Toulouse-Le Mirail....
  • [121] Jean-Pierre Poly. La Provence et la société féodale: 879-1166, contribution à l’étude des structures dites féodales dans le Midi. Bordas,...
  • [122] La reivindicació dels feudalismes meridionals s’escenificà amb una coneguda trobada celebrada a Roma el 1978: Structures féodales et...
  • [123] Jean-Pierre Poly i Éric Bournazel. El cambio feudal (siglos x al xii). Labor, Barcelona 1983.
  • [124] Robert Fossier. La infancia de Europa. Vol. I. Labor, Barcelona 1984, p. 307.
  • [125] Dominique Perrot i Roy Preiswerk. Ethnocentrisme et Histoire. L’Afrique, l’Amérique indienne et l’Asie dans les manuels occidentaux....
  • [126] Maurice Godelier. «La notion de “mode de production asiatique” et les schémas marxistes d’évolution des sociétés». A: Sur le «mode de...
  • [127] Gianni Sofri. O modo do produçao asiático. História de una controversia marxista. Paz e Terra, Rio de Janeiro 1977, p. 144.
  • [128] Elizabeth A. R. Brown. «The Tyranny of a Construct: Feudalism and historians of Medieval Europe». American Historical Review, núm. 79,...
  • [129] J. Ambrose Raftis. Tenure and mobility: Studies in the Social History of the Medieval English Village. Pontifical Institute of Medieval...
  • [130] Paul Freedman. «Seigneurie et paysannerie au Moyen Âge. Un retrait de l’historiographie américaine». Histoire et Socétés Rurales, núm....
  • [131] Alan Macfarlane. The origins of English Individualism: Family, Property and Social Transition. Oxford University Press, Oxford 1978.
  • [132] Andrew Lewis. Royal Succession in Capetian France: Studies on Familial Order and the State. Harvard Historical Studies, Cambridge Mass.,...
  • [133] Stephen Weibenber. «Tours judiciaires, justice et responsabilité sociale dans la Provence médiévale: ixe-xie siècle». Revue Historique,...
  • [134] Alain Guererau. El feudalismo. Un horizonte teórico. Crítica, Barcelona 1984, p. 199-241.
  • [135] Guy Bois. La revolución del año mil. Lounard, aldea del Mâconnais, de la Antigüedad al feudalismo. Crítica, Barcelona 1991.
  • [136] En aquest sentit, esdevé una correcció necessària, atès que, com comenta Jean-Louis Paul: «la théorie de la succession des modes de...
  • [137] Guy Bois. La grande dépression médiévale xive et xve siècles. Le précédent d’une crise systémique. Presses Universitaires de France,...
  • [138] E. M. Staernan. «La caída del régimen esclavista». A: La transición del esclavismo al feudalismo. Akal, Madrid 1981, p. 102-103.
  • [139] Charles Parain. «Evolución del sistema feudal europeo». A: Charles Parain, Pierre Vilar et al. El feudalismo. Sarpe, Madrid 1985, p....
  • [140] Perry Anderson. Transiciones de la Antigüedad al feudalismo. Siglo Veintiuno de España Editores, Barcelona 1984.
  • [141] Pierre Bonnassie. «Sur la formation du féodalisme catalan et sa première expansion (jusqu’à 1150 environ)». Estudi General, núm. 5-6,...
  • [142] Antoni Riera. «Taula rodona. El temps i l’espai del feudalisme a Catalunya». El temps i l’espai del feudalisme. VI Curs d’estiu Comtat...
  • [143] Cal destacar Josep Maria Salrach, que, tot i partir al començament de la dècada dels setanta d’una ac- ceptació dels plantejaments institucionalistes...
  • Dels orígens a 1714. Edhasa, Barcelona 1982, p. 330-361), les desenvolupa en la seva extensa obra de recerca, les promou en diversos llibres...
  • [144] Encara el 2001, Pere Ortí comença la seva encertada recerca sobre els orígens del bovatge (impost direc- te sobre el bestiar i els béns...
  • [145] Per exemple, un manual usual com el de Previté- Orton es limitava a dir que «social and constitutio- nal conditions in the Christian...
  • [146] Flocel Sabaté. «Entrevista. Paul Freedman». Avui, 20 de setembre de 2008, Suplement Cultura, p. 11.
  • [147] Pierre Bonnassie. «Du Rhône à la Galice: genèse et modalités du régime féodal». A: Structures féodales et féodalisme dans l’Occident...
  • [148] Ernesto Pastor Díaz de Garayo. Castilla en el tránsito de la Antigüedad al Feudalismo. Poblamiento, poder político y estructura social...
  • [149] Juan José Larrea. La Navarre du ixe au xiie siècle. DeBoeck, París-Brussel·les 1998.
  • [150] Carlos Reglero. «Reseñas: Pastor Díaz de Garayo, Ernesto, “Castilla en el tránsito de la Antigüedad al Feudalismo. Poblamiento, poder...
  • [151] Miguel Larrañaga «Recensiones. Larrea, Juan José: “La Navarre du ive au xiie siècle. Peuplement et société”». Hispania, núm. LXI/1-207,...
  • [152] «Aquesta visió s’acosta a la tesi de la mutació feudal en atorgar prioritat al poder polític com a mitjà de formació de la senyoria,...
  • [153] David Aers. «Rewriting the Middel Ages: Some Suggestions». Journal of Medieval and Renaissance Studies, núm. 18, Los Angeles 1988, p....
  • [154] William Tebrake. A plage of Insurrection: Popular Politics and Peasants Revolt in Flanders, 1323-1328. University of Pennsylvania Press,...
  • [155] Andreu Varela i Joan Ramon Varela. Pagesos i remences. El món rural medieval. Barcanova, Barcelona 1993, p. 31.
  • [156] Xavier Hernández. Ensenyar Història de Catalunya. Graó, Barcelona 1990, p. 117.
  • [157] Manuel Riu. «Hipòtesis entorn dels orígens del feudalisme a Catalunya». Quaderns d’Estudis Medievals, núm. II/4-1, Barcelona 1981; Íd....
  • [158] José Enrique Ruiz-Doménec. «La primera estructura feudal (Consideraciones sobre la producción, el poder y el parentesco en Cataluña...
  • [159] José Enrique Ruiz-Doménec. L’estructura feudal. Sistemes de parentiu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980 c. 1220)....
  • [160] Flocel Sabaté, “Història medieval”. A: Història de Piera. Pagès, Lleida 1999, p. 132-136.
  • [161] Blanca Garí, «Las “querimoniae” feudales en la documentación catalana del siglo xii (1131-1178)». Medievalia, núm. 5, Bellaterra 1984,...
  • [162] Thomas N. Bisson. «The Crisis of the Catalonian franchises (1150-1200)». Estudi General, núm. 5-6, Girona 1985-1986, p. 153-172.
  • [163] Thomas N. Bisson. «The «feudal revolution»». Past&Present, núm. 142, Oxford 1994, p. 42.
  • [164] Josep Maria Salrach. «Esclavitud, llibertat, servitud. L’evolució del camp català». L’Avenç, núm. 93, Barcelona 1986, p. 36-45.
  • [165] Gaspar Feliu. «Els antecedents de la remença i els mals usos». Quaderns de la Selva, núm. 13, Santa Coloma de Farners 2001, p. 209-228.
  • [166] Gaspar Feliu. «La pagesia catalana abans de la feudalizació». Anuario de Estudios Medievales, núm. 36, Barcelona 1996, p. 40.
  • [167] Paul Freedman. «Senyors i pagesos al camp feudal». A: Flocel Sabaté i Joan Farré (ed.). Els grans espais baronials a l’edat mitjana....
  • [168] Paul Freedman. Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Eumo, Vic 1993.
  • [169] Paul Freedman. «La servidumbre catalana y el problema de la revolución feudal». Hispania, núm. LVI/2-193, Madrid 1996, p. 435.
  • [170] Lluís To. «Le mas catalan du xiie s.: genèse et évo- lution d’une structure d’encadrement et d’asserviment de la paysannerie». Cahiers...
  • [171] André Gouron. «Sur la compilation des Usages de Barcelone au douzième siècle». El dret comú i Catalunya. Actes del VIII Simposi Internacional...
  • [172] La limitació d’espai imposa que, de la seva extensa i minuciosa obra sobre els Usatges, sols pugui citar ara: Aquilino Iglesia, «De...
  • [173] Flocel Sabaté. L’expansió territorial de Catalunya: conquesta o repoblació? Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida 1996.
  • [174] Flocel Sabaté. «Organització administrativa i territorial del comtat d’Urgell». A: El Comtat d’Urgell. Edicions de la Universitat de...
  • [175] Michel Zimmerman. «Des pays catalans à la Cata- logne: genèse d’une représentation». A: Philippe Sénac (cur.), Histoire et archéologie...
  • [176] Flocel Sabaté. El territori de la Catalunya medieval. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1997, p. 267-281.
  • [177] Manuel Riu. «El feudalismo en Cataluña». A: En torno al feudalismo hispánico. Vol. I. Congreso de Estudios Medievales. Fundación Sánchez...
  • [178] Paul Freedman. «Senyors i pagesos al camp feudal». A: Els grans espais baronials a l’edat mitjana. Desenvolupament socioeconòmic. I...
  • [179] Antoni Riera. «La historia medieval en Cataluña (1990-1995). Un balance breve de las últimas investigaciones». Anuario de Estudios Medievales,...
  • [180] Dominique Barthélemy. La mutation de l’an mil a-t-elle eu lieu? Servage et chevalerie dans la France des xe et xie siècles. Librairie...
  • [181] Paulino Iradiel. «Feudalismo agrario y artesanado corporativo». Studia Historica. Historia Medieval, núm. ii, Salamanca 1984, p. 62.
  • [182] Giussepep Sergi. «Feudalismo senza “sistema”». Prometeo. Revista trimestrale di scienze e storia, núm. 10, Milà 1993, p. 61; Íd. La...
  • [183] Barbara H. Rosenwein. «Le lit de Procuste de Guy Bois». Médiévales. Langues, textes, histoire, núm. 21, París, tardor de 1991, p. 16.
  • [184] Susan Reynolds. Fiefs and Vassals: The Medieval Evidence Reinterpreted. Oxford University Press, Oxford 1994.
  • [185] Paul R. Hyams. «The end of feudalism?». Journal of Interdisciplinary History, núm. 27:4, Cambridge 1996, p. 655-662.
  • [186] Pierre Bonnassie. «Introduction». A: Pierre Bon- nassie (ed.). Fiefs et féodalités dans l’Europe méridionale (Italie, France du Midi,...
  • [187] Paulino Iradiel. Las claves del feudalismo. Planeta, Barcelona 1991, p. 110.
  • [188] Paul Ourliac. «La féodalité et son histoire». Revue d’histoire du droit français et étranger, núm. 73, París 1995, p. 1-21.
  • [189] Stroud F. C. Milson. The Legal Framework of England Feudalism. Cambridge Universty Press,
  • Cambridge 1976; Robert C. Palmer, «The Feudal Framework of England Law». Michigan Law Review, núm. 79, Ann Arbor 1981, p. 1130-1164; Patrick...
  • [190] Fredric L. Cheyette. Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Cornell Univeristy Press, Ithaca-Londres 2001, p. 187-...
  • [191] Stephen White. «“Pactum... Legem vincit et Amor Judicium”. The Settelement of Disputes by Compromise in 11th Century France». The American...
  • [192] Richard C. Hoffmann. «Outsiders by Birth and Blood: Racist Ideologies and Realities Around the Periphery of Medieval European Culture»....
  • [193] Thomas N. Bisson. Tormented voices. Power, Crisis and Humanity in rural Catalonia 1140-1200. Harvard University Press, Cambridge-Londres...
  • [194] Adam J. Kosto. Making Agreements in Medieval Catalonia. Power, Order and the Writen Word, 1000-1200, Cambridge University Press, Cambridge,...
  • [195] Jeffrey A. Bowman. Shifting Landmarks. Property, proof, and dispute in Catalonia around the year 1000. Cornell University, Ithaca 2004.
  • [196] Flocel Sabaté. La feudalización de la sociedad catalana. Editorial Universidad de Granada, Granada, 2007.
  • [197] José Ángel García de Cortázar. «Societat medieval i organització de l’espai. El cas de Castella del segle viii al xii». Butlletí de...
  • [198] Thomas N. Bisson. The crisis of the twelfth century. Power, Lordschip, and the Origens of European Government. Princeton University...
  • [199] Henri Pirenne. Las ciudades de la edad media. Alianza Editorial, Madrid 1992, p. 139-152.
  • [200] Christophe Brooke. The twelfth century Renaissance. Harcourt Brace & World, Nova York 1970.
  • [201] Eugene L. Mendonsa. The scripting of domination in medieval Catalonia. A anthropological view. Carolina Academic Press, Durham 2008.
  • [202] Mendonsa, al prefaci de l’obra, confessa que «I started writing parts of this in 1980 but life interceded and I am just now finishing...
  • [203] ACA, Cancelleria, pergamins de Ramon Berenguer I, sense data, 34 (Gaspar Feliu i Josep Maria Salrach (ed.). Els pergamins de l’Arxiu...
  • [204] Flocel Sabaté. La feudalización de la sociedad catalana. Editorial Universidad de Granada, Granada 2007, p. 136.
  • [205] Josep M. Salrach. «Agressions senyorials i resis- tències pageses en el procés de feudalització (s. ixxii)». A: Revoltes populars contra...
  • [206] Barbara H. Rosenwein, «Le lit de Procuste de Guy Bois». Médiévales. Langues, textes, histoire, núm. 21, París, tardor del 1991, p. 11-16.
  • [207] Pierre Bonnassie. La Catalogne du milieu du xe à la fin du xie siècle. Vol. I. Association des Publications de l’Université de Toulouse-Le...
  • [208] José Enrique Ruiz-Doménec. L’estructura feudal. Sistema de parentiu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980 – c. 1220)....
  • [209] Flocel Sabaté. «Història medieval». A: Història de Piera. Pagès, Lleida 1999, p. 132-136.
  • [210] Gaspar Feliu i Josep Maria Salrach (dir.). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell II a Ramon Berenguer I. Vol....
  • [211] Paul Freedman. «Senyors i pagesos al camp feudal». A: Flocel Sabaté i Joan Farré (ed.). Els grans espais baronials a l’edat mitjana....
  • [212] Randall Collins. Macrohistory. Stanford University Press, Stanford 2000.
  • [213] Matt Perry. Marxism and History. Palgrave Macmillan, Londres 2002.
  • [214] Luis García-Guijarro. «El positivismo alemán y la edad media: la construcción de un paradigma histórico e historiográfico». Aragón en...
  • [215] Miguel Artola. «La construcción de la Historia», Márgenes, núm. 1, novembre-desembre 1991, p. 55.
  • [216] Flocel Sabaté. «El temps i l’espai del feudalisme». El temps i l’espai del feudalisme. VI Curs d’estiu comtat d’Urgell (Balaguer, juliol,...
  • [217] Flocel Sabaté. «Estructura socio-econòmica de l’Anoia (segles x-xiii)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, núm. 13, Barcelona...
  • [218] Michel Zimmerman. «Naissance d’une principau- té: Barcelone et les autres comtés catanans aux alentours de l’an Mil». A: Catalunya i...
  • [219] André Bonnery. «El marc històric. El Capcir». A: Antoni Pladevall (dir.). Catalunya romànica. Vol. XXV. Fundació Enciclopèdia Catalana,...
  • [220] Albert Benet. El procés d’independència de Catalunya (897-989). Institut d’Arqueologia, Història i Ciències Naturals, Sallent 1988,...
  • [221] Josep Camprubí. «Los “castra” fronterizos de la par- te occidental del condado de Berguedá (Barcelona) en los años centrales del siglo...
  • [222] Antoni Pladevall. «L’organització de l’Església a la Catalunya carolíngia». A: Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del...
  • [223] Antoni Bach. Col·lecció diplomàtica del monestir de Santa Maria de Solsona: el Penedès i altres llocs del comtat de Barcelona (segles...
  • [224] Josep Rius. Cartulario de «Sant Cugat» del Vallés. Vol. I. CSIC, Barcelona 1945, p. 285; Jesús Alturo. L’arxiu antic de Santa Anna de...
  • [225] Josep Maria Salrach. «El comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a l’estudi de la noblesa catalana en el segle x». II...
  • [226] Cebrià Baraut. «Els documents dels segles ix i x conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, vol. II, la Seu d’Urgell...
  • [227] Ramon d’Abadal. Catalunya carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955, p. 385.
  • [228] Josep Maria Font Rius. Cartas de población y franquicia de Cataluña. CSIC, Madrid-Barcelona 1969, vol. I.1, p. 18.
  • [229] Manuel Riu. «El paper dels “castra” en la redistribució de l’hàbitat al comtat d’Osona. Ausa, X/102- 104, Vic 1982, p. 401-409; Flocel...
  • [230] Flocel Sabaté. «La tenencia de castillos en la Cataluña medieval». A: José Vicente Cabezuelo (ed.). Alcaidías y fortalezas en la España...
  • [231] Flocel Sabaté. «L’Anoia durant l’època romànica (segles x-xiii)». Miscellanea Aqualatensia, núm. vii, Igualada 1995, p. 419.
  • [232] Josep Torró. «Jérusalem ou Valence: la première colonie d’Occident». Annales. Histoire Sciences Sociales, núm. 55, París 2000, p. 994-995.
  • [233] Flocel Sabaté. L’expansió territorial de Catalunya (Segles IX-XII): Conquesta o repoblació? Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida...
  • [234] Flocel Sabaté. «Frontera peninsular e identidad (siglos ix-xii)». A: Las Cinco Villas aragonesas en la Europa de los siglos xii y xiii....
  • [235] Flocel Sabaté. «La castralització de l’espai en l’estructuració d’un territori conquerit (Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues i Segrià)»....
  • [236] Flocel Sabaté. «Les castlanies i la comissió de 1328». A: Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval. CSIC,...
  • [237] Antoni Virgili. «Ad detrimentum Yspanie». La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200). Universitat Autònoma...
  • [238] Pere Benito. «Els “clamores” de Sant Cugat contra el fill del Gran Senescal i altres episodis de terrorisme nobiliari (1161-1162)»....
  • [239] Flocel Sabaté. La gent dels castells. Montcalet Selectes, Igualada 1999, p. 37.
  • [240] Pere Benito. «La formació de la gran tinença pagesa i la gènesi del mas com a estructura senyorial (segles xii-xiii)». A: Maria Teresa...
  • [241] Paul Freedman. Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Eumo, Vic 1993, p. 113- 125.
  • [242] Cebrià Baraut. «Els documents, dels anys 1076- 1092, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell». Urgellia, núm. vii, la Seu d’Urgell 1984-1985,...
  • [243] Albert Benet, Històries insòlites. Parcir Selectes, Manresa 1992, p. 109.
  • [244] Aquilino Iglesia. «El cartulario de Sant Cugat del Vallés: del «Liber Iudicorum» al «Corpus Iuris Civilis»». A: Joaquín Cerdá y Ruíz-Funes...
  • [245] La historiografia recent emmarca els canvis dels segles xi i xii combinant i evolucionant continuïtats manllevades dels segles precedents...
  • Brittain Bouchard. Those of My Blood. Constructing Noble Families in Medieval France. University of Pennsylvania Press, Filadèlfia 2001).
  • [246] Lluís To. Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles x-xii), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1997, p. 217-245.
  • [247] Ben conscientment, la memòria, com una de les tres potències de l’ésser humà –«intellectus, ratio et memoria» (Yale Beinecke Library,...
  • [248] José Enrique Ruiz-Doménec. La memoria de los feudales. Argot, Barcelona 1984.
  • [249] Flocel Sabaté. «Las tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos x-xii)». Studia Historica. Historia Medieval, núm....