Acceso usuarios
María do Carmo Henríquez Salido, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, Pedro F. Rabanal Carbajo 
Després d'haver dut a terme l'observació empírica de l'ús real de les màximes llatines en les resolucions del Tribunal Suprem, s'ha comprovat que set presenten una notable freqüència d'aparició. L'aforisme iura novit curia elegit en aquesta ocasió - principi que no és romà, sinó medieval - pressuposa la facultat que tenen els tribunals per trobar el dret aplicable a la solució del cas, si bé aquesta qüestió s'ha d'extreure dels fets al·legats i provats, ha de vetllar per l'harmonia necessària amb la pretensió deduïda, amb el petitum i la causa petendi. S'estudia aquest principi processal des del punt de vista etimològic i gramatical i es recullen les interpretacions usuals i admissibles en dret en el període 2013-2014, a partir d'un corpus constituït per 306 documents, corresponents a les sales civil, penal, contenciosa administrativa i social del Tribunal Suprem.
