Wilfried Konrad
La finalidad de este artículo es ilustrar los principales resultados de un estudio de caso sobre los conocimientos y hábitos de una muestra de personas en Alemania con respecto al consumo doméstico de energía y las políticas públicas relacionadas con la sostenibilidad. Para ello, se ha desarrollado un método específico basado en la deliberación grupal, llamado STAVE, capaz de generar evidencias sobre los conocimientos y los comportamientos cotidianos relacionados con el uso doméstico de la energía. Los resultados muestran cómo los participantes perciben que dicho uso está fuertemente relacionado con riesgos ambientales y, en particular, con el cambio climático, así como los motivos y las barreras percibidas para ahorrar energía, o las limitaciones de los grupos más desfavorecidos para llevar a cabo estilos de vida sostenibles. En este sentido, la metodología utilizada permite hacer emerger algunas contradicciones y paradojas en los discursos de los participantes, lo cual permite observar que, a pesar de su posible predisposición positiva, vivir de una manera sostenible constituye un reto considerable para estas personas. De acuerdo con la bibliografía reciente, la elaboración de políticas públicas sobre sostenibilidad requeriría del apoyo de una potente investigación social dedicada a explorar los comportamientos ciudadanos en toda su complejidad. En esta línea, el método STAVE proporciona un protocolo claro y un conjunto de técnicas útiles para investigar los razonamientos prácticos relacionados con la sostenibilidad, así como los comportamientos llevados a cabo por los ciudadanos en una amplia gama de contextos del mundo real.
The objective of this paper is to illustrate the main results of a German case study on citizen awareness and habits regarding sustainability, energy consumption and related public policies. A specific methodological tool, called STAVE, has been developed in order to create evidence about citizens’ daily energy-related behaviour at home and to investigate their motives, activities and obstacles as to saving energy. The results show how participants are aware that energy use is strongly linked to environmental issues and climate change. Moreover, they are able to deliver a rich picture of their everyday energy use at home including motives and barriers to save energy. Another major topic that goes beyond reasoning about energy use at home is the question of the social aspects of sustainability. Thus, there were interactions about the connections between social status and the opportunity to engage in a sustainable lifestyle. In this sense, the methodology used allows raising some contradictions and paradoxes among participant discourses, and it seems clear that to live in a sustainable way is a major challenge for participants. According to the recent literature, the need for a means to support policy making for sustainability by exploring the complexities of environment-related citizen behaviours is evident. In this sense, the STAVE method provides a procedure and a set of techniques that can be used in different ways to investigate and explore the patterns of sustainability-related practical reasoning and practical action deployed by citizens across a broad range of real-world settings.
La finalitat d’aquest article és il·lustrar els principals resultats d’un estudi de cas sobre els coneixements i hàbits d’una mostra de persones a Alemanya pel que fa al consum domèstic d’energia i les polítiques públiques relacionades amb la sostenibilitat. Per a això, s’ha desenvolupat un mètode específic basat en la deliberació grupal, anomenat STAVE, capaç de generar evidències sobre els coneixements i els comportaments quotidians relacionats amb l’ús domèstic de l’energia. Els resultats mostren com els participants perceben que aquest ús està fortament relacionat amb riscos ambientals i, en particular, amb el canvi climàtic, així com els motius i les barreres percebudes per estalviar energia, o les limitacions dels grups més desfavorits per dur a terme estils de vida sostenibles. En aquest sentit, la metodologia utilitzada permet fer emergir algunes contradiccions i paradoxes en els discursos dels participants, la qual cosa permet observar que, malgrat la seva possible predisposició positiva, viure d’una manera sostenible constitueix un repte considerable per a aquestes persones. D’acord amb la bibliografia recent, l’elaboració de polítiques públiques sobre sostenibilitat requeriria el suport d’una potent recerca social dedicada a explorar els comportaments ciutadans en tota la seva complexitat. En aquesta línia, el mètode STAVE proporciona un protocol clar i un conjunt de tècniques útils per investigar els raonaments pràctics relacionats amb la sostenibilitat, així com els comportaments duts a terme pels ciutadans en una àmplia gamma de contextos del món real.