Acceso usuarios
Francisca Fonseca Prieto, René Montalba-Navarro, Mauricio García Ojeda
El artículo presenta un análisis de las redes sociales y el capital social como condiciones necesarias para el surgimiento de la acción colectiva, específicamente, en comunidades campesinas de la región de La Araucanía para enfrentar problemas de acceso al agua. Chile, a diferencia de la mayoría de los países de América Latina, posee un sistema de asignación, distribución y gestión hídricas basado en principios de mercado, es decir, el agua deja de ser un bien común y se transforma en un bien privado desvinculado de la propiedad de la tierra, con lo cual se despoja a los campesinos e indígenas de las aguas que tradicionalmente han utilizado. El aumento de los conflictos por el agua en Chile no se debe exclusivamente a problemas asociados a la escasez, sino también a las particularidades del modelo de gestión institucionalizado y a la restricción para generar una acción colectiva local que permita la gestión sustentable del recurso. Metodológicamente, se aplicaron encuestas y se realizaron análisis de redes sociales. Los principales resultados muestran que las redes sociales tienen propiedades estructurales que no favorecerían la formación del capital social necesario para la acción colectiva. No obstante, al analizar las propiedades relacionales de las redes, se observa que los escasos vínculos existentes son lazos fuertes, a partir de los cuales se podría realizar gestión de redes con el propósito de establecer articulaciones sinergéticas orientadas a transformar la estructura de las redes haciéndolas más cohesivas y, de este modo, crear condiciones para formar la acción colectiva en las áreas de estudio.
L’article presenta una anàlisi de les xarxes socials i el capital social com a condicions necessàries per al sorgiment de l’acció col·lectiva, específicament, en comunitats camperoles de la regió de La Araucanía per afrontar problemes d’accés a l’aigua. Xile, a diferència de la majoria dels països de l’Amèrica Llatina, posseeix un sistema d’assignació, distribució i gestió hídriques basat en principis de mercat, és a dir, l’aigua deixa de ser un bé comú i es transforma en un bé privat desvinculat de la propietat de la terra, amb la qual cosa es despulla els camperols i indígenes de les aigües que tradicionalment han utilitzat. L’augment dels conflictes per l’aigua a Xile no es deu exclusivament a problemes associats a l’escassetat, sinó també a les particularitats del model de gestió institucionalitzat i a la restricció per generar una acció col·lectiva local que permeti la gestió sustentable del recurs. Metodològicament, es van aplicar enquestes i es van fer anàlisis de xarxes socials. Els principals resultats mostren que les xarxes socials tenen propietats estructurals que no afavoririen la formació del capital social necessari per a l’acció col·lectiva. No obstant això, en analitzar les propietats relacionals de les xarxes, s’observa que els escassos vincles existents són llaços forts, a partir dels quals es podria realitzar gestió de xarxes amb el propòsit d’establir articulacions sinergètiques orientades a transformar l’estructura de les xarxes fent-les més cohesives, i, d’aquesta manera, crear condicions per formar una acció col·lectiva a les àrees d’estudi.
The article presents an analysis of social networks and social capital as necessary conditions for the emergence of collective action, specifically in rural communities in La Araucanía Region to address problems related to the access to water. Chile, unlike most Latin American countries, has a water distribution and management system based on market principles, in which water is no longer a common good but a private one disconnected from land property, thus depriving small farmers and indigenous peoples from access to the water they have traditionally used. Increasing water conflicts in Chile are not only due to problems associated with scarcity, but because of the model of institutionalized management and restrictions on local collective action that allows the sustainable management of water. Methodologically, surveys were administered and social network analysis was performed. The main results show that social networks have structural characteristics that do not allow the formation of the social capital needed for collective action. However, there are few links with deep characteristics from which it is possible to establish network management and synergistic connections that can transform the structure of the networks, making them more cohesive, thus creating the necessary conditions for the formation of collective action in the study areas.
