Acceso usuarios
René Montalba-Navarro, Francisca Fonseca Prieto, Marcia García, Lorena Vieli, Miguel A. Altieri
Este trabajo pretende fomentar el entendimiento de la interrelación entre riesgos ambientales generados por el cambio climático y la capacidad de utilizar unidades y sistemas agrícolas (como sistemas socioecológicos) para resistir a estas perturbaciones y persistir en el tiempo. Fueron evaluadas 177 familias que practicaban agricultura campesina de la región de La Araucanía (Chile) y que estaban diferenciadas, de acuerdo con su origen étnico, en mapuches, chilenos y descendientes de colonos europeos. Se identificaron y se evaluaron variables asociadas a los niveles de ocurrencia y de intensidad de sequías (amenaza) y la vulnerabilidad de los sistemas campesinos ante estos eventos, así como su capacidad de respuesta. Las técnicas de recolección de información incluyeron información secundaria, SIG, encuesta, observación directa, entrevista individual y entrevista grupal. Los valores obtenidos fueron integrados algorítmicamente y se generó un índice de riesgo socioecológico (IRSE), con valores desde 0 hasta 2. Un 48 % de los predios presentó valores de IRSE bajos (0-0,7), mientras que los restantes se encontraron en niveles medios (0,7-1,3), lo cual puede ser vinculado a altos grados de resiliencia. En relación con las variables de amenaza, vulnerabilidad y capacidad de respuesta, se encontraron diferencias estadísticamente significativas (ANDEVA) entre grupos de campesinos, lo cual está relacionado principalmente con el origen étnico de estos. En general, los campesinos mapuches presentaron menor vulnerabilidad y mayores valores de capacidad de respuesta que los chilenos y los colonos, lo cual se relaciona con el mayor nivel de conocimiento de prácticas específicas y la mantención en sus sistemas productivos de especies o variedades tolerantes a la escasez hídrica.
This research attempts to increase our understanding of the relationship between environmental risks caused by climate change and the capacity of agricultural systems to resist these disturbances and persist in time. A total of 177 agricultural units were evaluated in the Araucania Region of Chile. The ethnical origin of the owners of these units was classified as Mapuche, Chilean or descendants of European colonizers. Variables associated with the level of occurrence and intensity of droughts (threat) and the vulnerability of the agricultural systems to these events were also assessed, as well as their response capacity. This information was produced using secondary information, GIS, direct measurement, surveys, and individual and group interviews. The values of the variables measured were integrated to develop a “Socio-Ecological Risk Index” (IRSE) with values that ranged from 0 to 2. When calculating this index for each farm evaluated, 48% presented low values (0-0.7), while the rest showed intermediate values (0.7-1.3). The intermediate values may be related to higher levels of resilience. Variables related to threat, vulnerability and response capacity showed significant differences (ANDEVA) between the ethnic groups. In general, Mapuche farmers presented lower vulnerability values and higher response capacity values than Chilean and descendants of European colonizers, which was mainly related to the Mapuche’s knowledge of specific management techniques and their tendency to conserve species or varieties of crops tolerant to water scarcity.
Aquest treball pretén fomentar l’enteniment de la interrelació entre riscos ambientals generats pel canvi climàtic i la capacitat d’utilitzar unitats i sistemes agrícoles (com a sistemes socioecològics) per resistir aquestes pertorbacions i persistir en el temps. Es van avaluar 177 famílies que practicaven agricultura camperola de la regió de La Araucanía (Xile) i que estaven diferenciades, d’acord amb el seu origen ètnic, en maputxes, xilens i descendents de colons europeus. Es van identificar i es van avaluar variables associades als nivells d’ocurrència i d’intensitat de sequeres (amenaça) i la vulnerabilitat dels sistemes camperols davant aquests esdeveniments, així com la seva capacitat de resposta. Les tècniques de recollida d’informació van incloure informació secundària, SIG, enquesta, observació directa, entrevista individual i entrevista grupal. Els valors obtinguts es van integrar algorítmicament i es va generar un índex de risc socioecològic (IRSE), amb valors des de 0 fins a 2. Un 48 % dels predis va presentar valors d’IRSE baixos (0-0,7), mentre que els restants es van trobar en nivells mitjans (0,7-1,3), la qual cosa es pot vincular a alts graus de resiliència. En relació amb les variables d’amenaça, vulnerabilitat i capacitat de resposta, es van trobar diferències estadísticament significatives (ANDEVA) entre grups de camperols, la qual cosa està relacionada principalment amb l’origen ètnic d’aquests. En general, els camperols maputxes van presentar menys vulnerabilitat i més valors de capacitat de resposta que els xilens i els colons, fet que es relaciona amb el major nivell de coneixement de pràctiques específiques i amb el manteniment en els seus sistemes productius d’espècies o varietats tolerants a l’escassetat hídrica.
