Acceso usuarios
El artículo se ocupa de una de las consecuencias del creciente fenómeno de organización internacional, la creación de organizaciones internacionales. Se parte de la distinción entre «organización», ya perceptible en la Grecia clásica, «organizaciones», cuyo nacimiento está ligado al sistema internacional surgido del Congreso de Viena. En segundo lugar, se presenta una definición operativa de «organizaciones internacionales» y se establece una tipología en función de cuatro criterios de clasificación: la naturaleza jurídico-política de sus miembros; la composición y alcance de la organización; los objetivos y campo de actuación, y la estructura y modelo organizativo. En tercer lugar, se analizan las funciones de las organizaciones intergubernamentales (OIG) como actores internacionales, bien como instrumentos de los estados o, por el contrario, como modificadores de su conducta, bien como sujetos autónomos de las relaciones internacionales. Por último, se estudia la posibilidad de que las OIG se conviertan en gestores de los grandes problemas globales con dimensión internacional, particularmente, el cambio climático y la degradacióm ambiental, tomando como ejemplo la preparación y resultados de la cumbre de Rio de Janeiro.
L'article s'ocupa d'una de les manifestaciones del creixent fenomen d'organització internacional, la creació d'organitzacions internacionals. Es parteix de la distinció entre «organització», ja perceptible a la Grècia clàssica, i «organitzacions», que neixen a conseqüència del sistema internacional sorgit del Congrés de Viena. En segon lloc, es presenta una definició operativa d'organitzacions internacionals i s'estableix una tipologia en funció de quatre criteris de classificació: la naturalesa jurídico-política dels membres; la composició i abast de l'organització; els objectius i camp d'actuació, i l'estructura i model organitzatiu. En tercer lloc, s'analitzen les funcions de les organitzacions intergovernamentals (OIG) com a actors internacionnls, bé com a instruments dels estats o, al contrari, com a modificadors de la seva conducta, bé com a subjectes autònoms de les relacions internacionals. Finalment, s'estudia la possibilitat que les OIG esdevinguin gestors dels grans problemes globals amb dimensió internacional, particularment el canvi climàtic i la degradació mediambiental, tot prenent com a exemple la preparació i els resultats de la cimera de Rio de Janeiro.
The article deals with one of the outcomes of the owing international organization process, which is the creation of international organizations. The starting point is the distinction between «organization», already present in classical Greece, in the states- system of Hellas, and «organizations», whose origin is bound to the international system arising from the Congress of Viena. Secondly, a working definition of «international organizations» is put forward and a tipology based on four criteria of classification is established. These are: the legal-political nature of its membership; the character and scope of the organization; its aims and purposes, and its structure and organization. Thirdly, comes the analysis of the functions of intergovernmental organizations (IGOs) as international actors, either as instruments of the state (or, contrarily, as modifyers of the state's conduct); or as autonomous subjects in intemational relations. Lastly , attention is given tot the prospects of IGOs becoming managers of international global issues of international dimension; notably climatic change and environmental degradation, taking the preparation and outcomes of the Rio summit as an example of this.
