Acceso usuarios
Jeroni Sureda i Carrió
Aunque el Comité Olímpico Internacional (COI) es una ONG especializada en la organización de los Juegos Olímpicos, su influencia en el sistema internacional ha ido en aumento desde su fundación en 1894. Su impulsor, el Barón de Coubertin, incluyó dos objetivos de claro significado político: la promoción de la amistad entre los pueblos del mundo mediante la práctica del deporte, y la intención de garantizar una tregua olímpica para evitar que hubiera guerras durante la celebración de los Juegos. Con tales propósitos se estableció eL COI como un organismo independiente de los gobiernos, pero necesitado de la colaboración de éstos. A pesar de las críticas al COI por no cumplir sus objetivos iniciales, se le ha reconocido su papel político en el escenario internacional. Después de la Primera Guerra Mundial las actividades del COI, y entre ellas los Juegos, permitieron que los estados las utilizasen para obtener reconocimiento o prestigio en la comunidad internacional. Durante la guerra fría el COI sirvió para rebajar o, al menos, para dirimir las tensiones entre los dos bloques. En cualquier caso el COI, aun siendo una ONG, ha servido para reforzar el papel de los estados como actores principales del sistema.
Tot i que el Comitè Olímpic Internacional (COI) és una ONG especialitzada en l’organització dels Jocs Olímpics, la seva influència en el sistema internacional ha anat en augment des de la seva fundació el 1894. El seu impulsor, el baró de Coubertin, va incloure dos objectius de clar significat polític: la promoció de l’amistat entre els pobles del món mitjançant la pràctica de l’esport, i la intenció de garantir una treva olímpica per evitar que hi haguessin guerres durant la celebració dels Jocs. Amb tals propòsits el COI es va establir com un organisme independent dels governs, però necessitat de la col·laboració d’aquests. Malgrat les crítiques al COI per no complir els seus objectius inicials, se li ha reconegut el seu paper polític en l’escenari internacional. Després de la Primera Guerra Mundial les activitats del COI, i entre elles els Jocs, van permetre que els estats les utilitzessin per obtenir reconeixement o prestigi en la comunitat internacional. Durant la guerra freda el COI va servir per rebaixar o, si més no, per dirimir les tensions entre tots dos blocs. En tot cas, el COI, malgrat ser una ONG, ha servit per reforçar el paper dels estats com a actors principals del sistema.
Although the International Olympic Committee is a INGO specialized on organising the Olympic Games, it has had an increasing influence in the international system ever since its foundation in 1894. Its founder Baron de Coubertin included among its objectives two which had a very obvious political significance. One was the strengthening of friendship amongst people from all over the world through the practice of sport, and another was the pledge to end all wars by means of an olympiic truce which would take place during the celebration of the Games. With those objectives in mind the IOC was set up as an international body independent of governments, but requiring their goodwill. The IOC has been subject to criticism for it may not have accomplished its originary goals, but its political role in the international arena has been manifest. After the first world war the activities of the IOC and especially the Olympic Games showed the states how sport could be used as a way to foster international recognition or prestige. The end of the colonial empires after the second world war continued this tendency. In the years of the cold war the IOC helped ease tensions between the two blocks. In all cases, including the present international situation, the IOC, though a NGO itself, has nevertheless reinforced the role of the state as the main actor of the international system.
