Convergència Democràtica de Catalunya: un «partit de gent» i nacionalista en l'etapa de «fer govern»

• Autores: Jordi Matas Dalmases
• Localización: Papers: revista de sociología, ISSN-e 2013-9004, ISSN 0210-2862, Nº 45, 1995 (Ejemplar dedicado a: Relaciones sociales: antiguas y nuevas realidades), págs. 129-138
• Idioma: catalán
• DOI: 10.5565/rev/papers.1762
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • català

    Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit que, des del punt de vista ideològic, s'ha d'etiquetar com a partit nacionalista, ja que allò que el defineix, tant des d'una òptica interna com des de l'exterior del partit, és el nacionalisme. Els orígens i els fonaments del nacionalisme de CDC cal buscar-los en el nacionalisme personalista de Jordi Pujol i, en general, en el seu pensament polític, l'aplicació del qual s'ha fet en quatre fases acumulatives: la de «fer país», la de «fer política», la de «fer partit» (aquestes dues explicitades pel mateix Jordi Pujol) i la que l'autor anomena «fer govern». I pel que fa al concepte de nació que defensa CDC, s'hi pot percebre la influència de Rovira i Virgili i de Prat de la Riba. CDC i Jordi Pujol no defensen un nacionalisme ideològic, sinó un nacionalisme entès com una ètica i, a més, globalitzador, és a dir, sense exclusions prèvies i integrador. Sovint s'ha considerat que CDC més que un partit és un moviment, però l'autor s'inclina per qualificar CDC com un catch-all-party o partit d'arreplega o, com el mateix Jordi Pujol diu, un «partit de gent».

  • English

    From an ideological point of view, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) must be labeled as a nationalist party, because what mainly defines it is nationalism, not only from an internal perspective but also from an external one. The origins and the basis of CDC's nationalism are in Jordi Pujol's personalist nationalism and, in general, in his political thought, which he has put in practice in four accumulative phases: «fer país» (making country), «fer política» (making politics), «fer partit» (making party) –all of them called in the way by Jordi Pujol himself– and what the author calls «fer govern» (making government). As for the concept of nation defended by CDC, we can easily notice Rovira i Virgili and Prat de la Riba's influence. CDC and Jordi Pujol do not defend a nationalism based on ideology but on ethic, they defend a globalizing nationalism, that is, without previous esclusions and integraring. CDC has often been considered a movement more than a party, but the author prefers to label it as a catch-all party or, as Jordi Pujol calls it, a «partit de gent» (people's party).