El movimiento independentista catalán ha vivido una expansión sin precedentes en los últimos años. En la literatura sobre nacionalismo y procesos secesionistas, se suele considerar la identidad nacional y los cálculos económicos como los principales factores de apoyo a la independencia. En este artículo, sin embargo, se intenta aportar nuevos factores explicativos situando el movimiento en el contexto del ciclo de protesta desencadenado por la crisis, que ha supuesto la aparición y revitalización de toda una serie de redes y discursos que se caracterizan por una voluntad de ruptura con el statu quo. Se considera que esto ha representado una oportunidad política para la expansión del movimiento más allá de los círculos nacionalistas e independentistas tradicionales, ya que los nuevos marcos rupturistas que se han extendido entre la población conectan con la orientación política y los marcos de significado del independentismo, que a su vez se han vuelto más inclusivos y transversales.
El moviment independentista català ha viscut una expansió sense precedents en els darrers anys. En la literatura sobre nacionalisme i processos secessionistes, s’acostuma a considerar la identitat nacional i els càlculs econòmics com els principals factors de suport a la independència. En aquest article, però, s’intenta aportar nous factors explicatius situant el moviment en el context del cicle de protesta desencadenat per la crisi, que ha suposat l’aparició i la revitalització de tota una sèrie de xarxes i discursos que es caracteritzen per una voluntat de trencament amb l’statu quo. Es considera que això ha esdevingut una oportunitat política per a l’expansió del moviment més enllà dels cercles nacionalistes i independentistes tradicionals, ja que els nous marcs rupturistes que s’han estès entre la població connecten amb l’orientació política i els marcs de significat de l’independentisme, que al seu torn han esdevingut més inclusius i transversals.
The Catalan independence movement has experienced an unprecedented expansion in the last years. In the literature on nationalism and secessionism, national identity and economic calculations are usually considered to be the main factors for supporting independence. Nevertheless, this paper tries to provide new explanations setting the movement in the context of the protest cycle triggered by the crisis, which has involved the emergence and revitalization of networks and discourses characterized by a will of rupture with the status quo. It is considered that this has become a political opportunity for the expansion of the independence movement beyond the traditional nationalist circles, since the new rupturist frames that have spread among the population connect with the political orientation and frames of the movement, that in turn have become broader and more inclusive.