Acceso usuarios
Marc Sanjaume i Calvet
El presente artículo analiza el referéndum de independencia celebrado en Escocia el 18 de septiembre de 2014. En primer lugar, describe los elementos principales del proceso hasta la celebración del referéndum con referencia a los acuerdos institucionales y al apoyo de la opinión pública. En segundo lugar, se analizan las implicaciones para el debate constitucional británico y el modelo de devolution. En tercer lugar, se discute el caso escocés dentro del marco del estudio de las secesiones y los referéndums sobre la cuestión. El artículo concluye que el caso analizado es un ejemplo de acomodación democrática de las demandas secesionistas planteadas por las naciones sin Estado a las democracias plurinacionales en el s. XXI.
Aquest article analitza el referèndum d’independència celebrat a Escòcia el 18 de setembre de 2014. En primer lloc, descriu els elements principals del procés fins a la celebració del referèndum fent referència als principals acords institucionals i al suport de l’opinió pública. En segon lloc, s’analitzen les implicacions per al debat constitucional britànic i el model de devolució. En tercer lloc, es discuteix el cas escocès dins el marc de l’estudi de les secessions i els referèndums sobre aquesta qüestió. L’article conclou que el cas analitzat és un exemple d’acomodació democràtica de les demandes secessionistes plantejades per les nacions sense Estat a les democràcies plurinacionals al s. XXI. Paraules clau: independència, demandes secessionistes, Escòcia, referèndum
This article analyzes the Scottish independence referendum held on 18 September 2014. Firstly, it describes the main elements of the process up to the referendum, referring to the major institutional arrangements and the support of public opinion. Secondly, I analyze the implications for the constitutional debate and the British territorial model of devolution. Thirdly, I discuss the Scottish case within the framework of the study of secessions and referendums on this issue. The article concludes that the analyzed case is an example of democratic response to secessionist demands posed by stateless nations in plurinational democracies in the 21st century.
