Fernando Marcelo de la Cuadra
En el actual proceso de profundización democrática que experimenta la región, con gobiernos de perfil progresista o de izquierda, la emergencia de la problemática social se ha transformado en un original y auspicioso campo de luchas, lo cual coloca nuevos desafíos teóricos y conceptuales que interpelan la noción clásica de democracia. El agotamiento de la mediación realizada por la clase política y los partidos posibilitan el surgimiento de escenarios en que la ciudadanía y los movimientos sociales buscan mayores espacios de interlocución en un contexto marcado por conflictos políticos y sociales recurrentes de los intereses contrapuestos existentes en la sociedad. En ese marco, el presente texto procura reflexionar sobre el papel de los movimientos sociales, específicamente el movimiento estudiantil, en la ampliación de las prácticas democráticas y en la formulación de políticas públicas que busquen atender las necesidades de la población.
En l’actual procés d’aprofundiment democràtic que està experimentant la regió, amb governs de perfil progressista o d’esquerres, l’emergència de la problemàtica social ha esdevingut un original i prometedor camp de lluita. Tot plegat planteja nous desafiaments teòrics i conceptuals que desafien la noció clàssica de democràcia. L’esgotament de la mediació realitzada per la classe política i els partits fa possible el sorgiment d’escenaris en què la ciutadania i els moviments socials busquen espais més amplis d’interlocució en un context marcat per conflictes polítics i socials recurrents al voltant dels interessos contraposats existents a la societat. En aquest marc, el present text procura reflexionar sobre el paper dels moviments social, específicament, del moviment estudiantil, en l’ampliació de les pràctiques democràtiques i en la formulació de polítiques públiques que estiguin adreçades a atendre les necessitats de la població.
In the context of the present process of democratic advancement that the region is going through, with progressive of left-wing governments in many countries, the emergence of social problems becomes an original and promising battlefield. Altogether, this gives rise to new theoretical and conceptual challenges defying the classic notion of democracy. The exhaustion of the mediation typically carried out by the political class and the political parties has allowed for the emergence of new situations in which the citizenry and the social movements seek for wider spaces to act themselves as interlocutors, in a context characterized by recurrent political and social conflicts centred around the opposing interests existing in society. Within this frame, this article reflects on the role of the social movements, especially the student movement, in the widening of democratic practice and the design of public policies addressed to solving the needs of the population.