Acceso usuarios
Roberto Cilleros Conde, Gomer Betancor Nuez
Los movimientos estudiantiles se desarrollan en una atmósfera particular que los caracteriza como unos movimientos sociales sui generis: se circunscriben a un ámbito específico y sectorial, con una protesta con fecha de caducidad y supeditada a leyes y normativas concretas, y con cohortes de activistas en primera socialización política. Ello hace que su impacto se traduzca más en forma de legado que de éxitos tangibles, salvo ocasiones puntuales. En este artículo se exploran estos rasgos para el caso español. Se hace un repaso a la evolución de los movimientos estudiantiles en España a partir del movimiento anti-Bolonia, señalando las continuidades y discontinuidades hasta hoy, así como los hitos de las movilizaciones cuando amplían el framing y tejen alianzas más amplias, como los recientes casos de Juventud Sin Futuro o la Marea Verde.
Student movements take place in a specific atmosphere which marks them out as sui generis social movements: these are circumscribed to a specific, sectoral field; their protests expire soon and are subject to specific laws and regulations, and they are made up of activist cohorts in their first stages of political socialization. This limits their impact to a particular legacy, instead than more concrete successes, except for few special occasions. In this article, we explore all of those characteristics in the Spanish case. We review the evolution of the country’s student movements starting with the anti-Bologna protests, and pointing out the existing continuities and discontinuities down to the present. We also analyse the main results achieved through mobilization whenever the movement frames become wider and this enters into larger alliances with other groups, as happened in the cases of Youth Without a Future (Juventud Sin Futuro) and the Green Tide (Marea Verde).
Els moviments estudiantils es desenvolupen en una atmosfera particular que els caracteritza com a moviments socials sui generis: circumscrits a un àmbit específic i sectorial, amb una protesta amb data de caducitat i sotmesa a lleis i normatives concretes, i amb cohorts d’activistes en primera socialització política. Això fa que el seu impacte es tradueixi més en forma de llegat que no pas d’èxits tangibles, tret d’ocasions puntuals. En aquest article s’exploren tots aquests trets per al cas espanyol. S’hi revisa l’evolució dels moviments estudiantils al país des del moviment anti-Bolonya, tot assenyalant les continuïtats i discontinuïtats fins a dia d’avui, així com les fites assolides per les mobilitzacions quan aquestes amplien el seus marcs (framing) i forgen aliances més àmplies, com els casos recents de Juventud Sin Futuro o la Marea Verda.
