La lucha contra el derribo de la casa de Ofelia Nieto 29 ha constituido uno de los acontecimientos más relevantes del movimiento vecinal en Madrid de los últimos años. Durante más de dos años, la familia afectada y activistas por la vivienda mantuvieron un conflicto abierto con el Ayuntamiento de Madrid para evitar el derribo de una vivienda incluida en la revisión del Plan Urbanístico de los distritos de Tetuán y Moncloa-Aravaca. En el presente artículo se propone analizar las principales aportaciones de este caso a la lucha vecinal: sobre cómo la lucha de Ofelia Nieto ha construido una contranarrativa del modelo de ciudad que se ha confrontado con la narrativa oficial realizada desde las instituciones. El artículo se divide en dos apartados: uno de contexto, en donde se realizará una amplia descripción de la lucha a través de sus diferentes etapas; y otro de análisis, en donde se procederá a analizar las diferentes dimensiones de su construcción (contra) narrativa del modelo de ciudad. Concluiremos señalando que una de las principales aportaciones del movimiento de Ofelia Nieto 29 ha sido la elaboración de un imaginario contrahegemónico que ha buscado contrarrestar el imaginario hegemónico construido desde el Ayuntamiento de Madrid y las grandes empresas inmobiliarias.
La lluita contra l’enderrocament de la casa d’Ofelia Nieto 29 ha constituït un dels esdeveniments més rellevants del moviment veïnal a Madrid durant els darrers anys. Durant més de dos anys, la família afectada i activistes per l’habitatge van mantenir un conflicte obert amb l’Ajuntament de Madrid per tal d’evitar l’enderrocament d’un habitatge afectat per la revisió del Pla Urbanístic dels districtes de Tetuán i Moncloa-Aravaca. En el present article, ens proposem d’analitzar les principals aportacions d’aquest cas a la lluita veïnal: sobre com la lluita d’Ofelia Nieto ha construït una contranarrativa del model de ciutat que s’ha confrontat a la narrativa oficial feta des de les institucions. L’article es divideix en dos apartats: un de contextualització, on es fa una àmplia descripció de la lluita a través de les seves diferents etapes, i un altre d’anàlisi, on es procedeix a analitzar les diferents dimensions de la construcció (contra) narrativa del model de ciutat. Concloem assenyalant que una de les principals aportacions del moviment Ofelia Nieto 29 ha estat l’elaboració d’un imaginari contrahegemònic que ha pretès contrarestar l’imaginari hegemònic construït des de l’Ajuntament de Madrid i les grans empreses immobiliàries.
The fight against the demolition of the building at Ofelia Nieto 29 has been one of the most relevant events in the community movement in Madrid in the last years. For over two years, the concerned family and movement activists were in open conflict with the Madrid City Council in order to prevent the demolition of a house affected by the revision of the Urban Plan for the districts of Tetuán and Moncloa-Aravaca. In the present article, we analyse the main contributions of this case to the struggle of the community movement: how the fight at Ofelia Nieto created a counter-narrative regarding the city model, one opposed to the official narrative developed by the city’s authorities. The article is divided in two sections: the first one is about the context, and there we provide a detailed description of the fight and its different stages; the second section focuses on the analysis, and we analyse the different dimensions in the construction of the (counter) narrative regarding the city model. We conclude by pointing out that one of the main contributions of the Ofelia Nieto 29 struggle has been the creation of a counter-hegemonic imagery aimed at counteracting the effects of the dominant imagery built by the City Council and the large real estate firms.