Acceso usuarios
Carlos H. Waisman
El fracaso en institucionalizar la democracia liberal es uno de los rasgos fundamentales que distingue a los recién llegados al capitalismo industrial de los primeros industrializadores. La difusión de las relaciones sociales capitalistas no ha estado asociada con la difusión de la democracia liberal. En realidad, la correlación existente entre el orden de acceso al capitalismo industrial y la existencia de instituciones democráticas estables es negativa: los recientes procesos de industrialización han demostrado una mayor predisposición para establecer regímenes autoritarios y corporativistas más que para institucionalizar la democracia liberal. Uno de los factores esenciales que conducen a la institucionalización de distintos regímenes políticos en las sociedades industriales capitalistas es el modo en que la naciente clase trabajadora fue incorporada dentro del sistema político. Distintas «soluciones» a la crisis de incorporación son posibles y existe una correlación entre la naturaleza del efecto de esta crisis y el tipo de régimen político que eventualmente se haya establecido. El propósito de este artículo es el de explorar la covariación entre diferentes soluciones a la crisis de incorporación y algunas características de la estructura social, tales como el momento oportuno de acceso al capitalismo industrial, el grado de dualismo y el sitio de control de los recursos económicos. A fin de examinar estas relaciones se analizan algunas propuestas acerca de los vínculos entre los efectos de la crisis de incorporación de la clasc trabajadora y los conceptos estructurales correlativos. Básicamente, estos vínculos están relacionados con la acción política de los principales antagonistas de la crisis mencionada: las élites establecidas y las clases trabajadoras emergentes.
El fracàs d’institucionalitzar la democràcia liberal és un dels trets fonamentals que distingeix els nouvinguts al capitalisme industrial dels primers industrialitzadors. La difusió de les relacions socials capitalistes no ha estat associada amb la difusió de la democràcia liberal. En realitat, la correlació existent entre l'ordre d'accés al capitalisme industrial i l'existència d'institucions democràtiques estables és negativa: els recents processos d'industrialització han demostrat una major predisposició per establir règims autoritaris i corporativistes més que per institucionalitzar la democràcia liberal. Un dels factors essencials que condueixen a la institucionalització de diferents règims polítics en les societats industrials capitalistes és la manera en què la naixent classe treballadora va ser incorporada dins del sistema polític. Diferents «solucions» a la crisi d'incorporació són possibles i hi ha una correlació entre la naturalesa de l'efecte d'aquesta crisi i el tipus de règim polític que eventualment s'hagi establert. El propòsit d'aquest article és explorar la covariació entre diferents solucions a la crisi d'incorporació i algunes característiques de l'estructura social, com ara el moment oportú d'accés al capitalisme industrial, el grau de dualisme i el lloc de control dels recursos econòmics. Per tal d'examinar aquestes relacions s'analitzen algunes propostes sobre els vincles entre els efectes de la crisi d'incorporació de la classe treballadora i els conceptes estructurals correlatius. Bàsicament, aquests vincles estan relacionats amb l'acció política dels principals antagonistes de la crisi esmentada: les elits establertes i les classes treballadores emergents.
