Acceso usuarios
Jordi Estivill
En este artículo se refleja el estado actual de una investigación socioantropológica en curso, sobre las transformaciones de un pueblo de la Costa Brava sometido a las presiones de signo diverso, de una enorme ola turística (más de 100.000 personas en el mes de agosto), de la inmigración del sur de España y de la burguesía autóctona. ¿Hasta qué punto el tejido social del pueblo se resquebraja y se rompe con la destrucción de la economia tradicional –el paso de una actividad extractiva al dominio del sector terciario– y la renovación de más de la mitad de la población estable? ¿Una ruptura de las estructuras productivas engendra un cambio total de las relaciones sociales e ideológicas? La respuesta no es sencilla. La sociedad de Lloret se ha erosionado debido a: 1) Una mayor dependencia con respecto a un exterior no controlable (financiero, operadores turísticos, mano de obra, producción para el consumo, etc.) 2) Una alteración de los centros y de las formas de poder. 3) Una metamorfosis de los ritmos y las manifestaciones de la vida natural y social. 4) Una pérdida de funcionalidad de instituciones y grupos otrora importantes, como la familia, la iglesia, la vejez. 5) Un divorcio cada vez mayor entre la cotidianidad y los valores tradicionales. La estructura de las clases sociales también se ha modificado. Pero, frente a estas mutaciones el edificio social ha encontrado unas acomodaciones económicas e ideológicas, ha reforzado sus lazos internos, se ha hecho más complejo. Por fin, ha resistido tratando de apoyarse en sus cimientos más profundos. El resurgimiento actual de las manifestaciones populares catalanas en Lloret es en cierto modo una salida y una oposición a las tendencias externas de dispersión y de disgregación. Esta reacción se sostiene en unas raíces históricas no desmanteladas, en la diferenciación lingüística, en una trama de prácticas sociales específicas, en una difusa conciencia de pertenencia a una comunidad nacional perseguida. ¿Podría resumirse la cuestión en estos términos: frente al imperialismo, resistencia nacional popular? Demasiado simple para responder a la complejidad de la realidad del Lloret de 1978.
En aquest article es reflecteix l’estat actual d’una recerca socioantropològica en curs sobre les transformacions d’un poble de la Costa Brava sotmès a les pressions de signe divers, d’una enorme onada turística (més de 100.000 persones en el mes d’agost), de la immigració del sud d’Espanya i de la burgesia autòctona. Fins a quin punt el teixit social del poble s’esquerda i es trenca amb la destrucció de l’economia tradicional –el pas d’una activitat extractiva al domini del sector terciari– i la renovació de més de la meitat de la població estable? Una ruptura de les estructures productives engendra un canvi total de les relacions socials i ideològiques? La resposta no és senzilla. La societat de Lloret s’ha erosionat a causa de: 1) Una major dependència respecte d’un exterior no controlable (financer, operadors turístics, mà d’obra, producció per al consum, etc.) 2) Una alteració dels centres i de les formes de poder. 3) Una metamorfosi dels ritmes i les manifestacions de la vida natural i social. 4) Una pèrdua de funcionalitat d’institucions i grups abans importants, com la família, l’església, la vellesa. 5) Un divorci cada vegada més gran entre la quotidianitat i els valors tradicionals. L’estructura de les classes socials també s’ha modificat. Però, davant d’aquestes mutacions, l’edifici social ha trobat unes acomodacions econòmiques i ideològiques, ha reforçat els seus llaços interns, s’ha fet més complex. Per fi, ha resistit tractant de recolzar-se en els seus fonaments més profunds. El ressorgiment actual de les manifestacions populars catalanes a Lloret és en certa manera una sortida i una oposició a les tendències externes de dispersió i de disgregació. Aquesta reacció se sosté en unes arrels històriques no desmantellades, en la diferenciació lingüística, en una trama de pràctiques socials específiques, en una difusa consciència de pertinença a una comunitat nacional perseguida. Podria resumir-se la qüestió en aquests termes: davant l’imperialisme, resistència nacional popular? Massa simple per respondre a la complexitat de la realitat del Lloret de 1978.
