En este artículo, que es el texto de una aportación a los coloquios sobre el aborto celebrados en 1977 en el Hospital de San Juan de Dios de Barcelona, se pretende incidir en la toma de conciencia de la importancia social que adquiere hoy la existencia de los procesos abortivos. Sin pretender tomar postura ideológica a favor o en contra, la intención básica es poner en consideración la evolución actual que tanto la industrialización como las democracias políticas occidentales han impulsado a los problemas anejos al aborto, haciendo hincapié en las doctrinas y políticas sobre la población que se han dado a través de la historia del pensamiento social. La polémica entre partidarios y no partidarios queda evocada en el momento en que se esgrime el argumento de la contraconcepción como un remedio para el aborto. Finaliza esta visión panorámica con una breve alusión a la sociología del aborto en la que adquiere un especial relieve una aproximación cualitativa a la situación en la ciudad de Barcelona. El conjunto permite presentar el problema del aborto como algo extraordinariamente complejo sobre el que no debe prejuzgarse a través de posturas previamente adoptadas sino en el encuadre global de una situación que no puede ser tratada con simplicidad.
En aquest article, que és el text d’un aportació als col·loquis sobre l’avortament que van tenir lloc el 1977 a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, es pretén incidir en la presa de consciència de la importància social que adquireix avui l’existència dels processos abortius. Sense pretendre prendre una postura ideològica a favor o en contra, la intenció bàsica és posar en consideració l’evolució actual que tant la industrialització com les democràcies polítiques occidentals han impulsat als problemes annexos a l’avortament, insistint en les doctrines i polítiques sobre la població que s’han donat a través de la història del pensament social. La polèmica entre partidaris i no partidaris queda evocada en el moment en què s’esgrimeix l’argument de la contracepció com un remei per a l’avortament. Finalitza aquesta visió panoràmica amb una breu al·lusió a la sociologia de l’avortament en què adquireix un relleu especial una aproximació qualitativa a la situació a la ciutat de Barcelona. El conjunt permet presentar el problema de l’avortament com una cosa extraordinàriament complexa sobre la qual no s’ha de prejutjar a través de postures prèviament adoptades sinó en l’enquadrament global d’una situació que no pot ser tractada amb simplicitat.