Acceso usuarios
, Juan Salcedo
El presente ensayo intenta evaluar de un modo critico la práctica teórica e ideológica de Nicos Poulantzas, a quien se estudia como promulgador de una versión sociologizante del pensamiento del filósofo comunista francés Louis Althusser. Tras una breve exposición de aquellas nociones claves de Althusser que podrían prestarse a reelaboración sociológica, los autores pasan a una consideración sistemática de la obra de Poulantzas guiados estrictamente por el criterio de su posible valor sociológico. En el curso de su análisis muestran cómo las abstracciones y lenguaje tautológico de este autor desafían toda refutación empírica y cómo aparecen como mera construcción general cuya naturaleza estática es aparente. Muestran también algunos aspectos ideológicos notorios de la obra de Poulantzas que, a pesar de su lenguaje inconcreto, deben inscribirse en posiciones políticas muy precisas. Los autores dedican una especial atención a las obras más «empíricas» de Poulantzas, su estudio del fascismo y el Komintern y su ensayo sobre el fin de las dictaduras mediterráneas. Muestran cómo en el primero se reproducen algunos de los hallazgos ya plenamente establecidos por la investigación sociológica e histórica y en el segundo se da una interpretación altamente equivocada de los datos a nuestra disposición. En ambos casos, Poulantzas ha hecho un considerable esfuerzo por conseguir que los hechos se adapten a sus esquemas, con notable quebranto para entrambos.
Aquest assaig intenta avaluar d’una manera crítica la pràctica teòrica i ideològica de Nicos Poulantzas, a qui s’estudia com a promulgador d’una versió sociologitzant del pensament del filòsof comunista francès Louis Althusser. Després d’una breu exposició d’aquelles nocions clau d’Althusser que podrien prestar-se a una reelaboració sociològica, els autors passen a una consideració sistemàtica de l’obra de Poulantzas guiats estrictament pel criteri del seu possible valor sociològic. En el curs de l’anàlisi mostren com les abstraccions i el llenguatge tautològic d’aquest autor desafien tota refutació empírica i com apareixen com a mera construcció general la naturalesa estàtica de la qual és aparent. Mostren també alguns aspectes ideològics notoris de l’obra de Poulantzas que, malgrat el seu llenguatge inconcret, han d’inscriure’s en posicions polítiques molt precises. Els autors dediquen una atenció especial a les obres més «empíriques» de Poulantzas, el seu estudi del feixisme i el Komintern i el seu assaig sobre la fi de les dictadures mediterrànies. Mostren com en el primer es reprodueixen algunes de les troballes ja plenament establertes per la recerca sociològica i històrica i en el segon es dóna una interpretació altament equivocada de les dades a la nostra disposició. En tots dos casos, Poulantzas ha fet un esforç considerable per aconseguir que els fets s’adaptin als seus esquemes amb una notable pèrdua per a tots dos.
