Acceso usuarios
Sandra Montserrat Buendia
The constructions fer/donar + psychological noun have a distribution in ancient and medieval Catalan language which is different from that of the present use. Specifically, today we can observe a preference for the use of the verb fer, which contrast with other languages such as Spanish: fer por vs. dar miedo. However, in the ancient language we can find “no·m fa paor” besides “los que·t donen por”. This paper presents a comprehensive study of the constructions fer + psychological noun and donar/dar + psychological noun in ancient and medieval Catalan (XIII-XVI centuries) with a double aim. First, we will describe what primitive constructions are in the origin of those we study, and what is the process by which they become eligible for the expression of emotions. Secondly, we will prove that the primitive constructions with fer and donar describe different scenes in the ancient language, and that the current preference for fer is due to the proximity of the two scenes in some contexts and to its frequency of use. In this regard, the concepts provided by the Cognitive Constructions Grammar (GCxC) (Goldberg 1996) have proved to be useful.
Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s’hi observa una predilecció per l’ús del verb fer, tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·∙m fa paor” al costat de “los que·∙t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicològic i donar+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-‐‑XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l’expressió de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per fer és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d’ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la Gramàtica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).
