Acceso usuarios
Patrick Taillon
La Llei de claredat planteja greus problemes, tant en termes de contingut (les seves disposicions són imprecises, excessives, arbitràries, possiblement siguin contràries al principi d�igualtat política entre votants, etc.), com en termes de la forma en què va ser adoptada. Promulgada unilateralment pel Parlament federal, la llei està vulnerant, en alguns aspectes, la facultat que tenen les assemblees legislatives provincials per organitzar eleccions i referèndums a escala provincial i, en alguns altres aspectes, la competència exclusiva del poder constituent per modificar, d�acord amb la Part V de la Constitució de 1982, les normes supralegislatives �escrites o no� que conformen el dret constitucional canadenc. Malgrat que diversos autors han criticat o elogiat l�adopció de la Llei de claredat, aquest estudi té com a objectiu qüestionar, no tant l�oportunitat política d�aquesta llei, sinó la seva constitucionalitat.
En l�examen de les discrepàncies existents entre els requisits esmentats pel Tribunal Suprem del Canadà en referència a la secessió del Quebec de 1998 i els establerts per la Llei de claredat, el nostre propòsit és demostrar que la modificació de normes supralegislatives per recomanació del Tribunal Suprem pertany al poder constituent i no pas al Parlament federal.
