Acceso usuarios
Emili Boix Fuster 
El artículo hace un recorrido por la historia del tratamiento de la diversidad lingüística en Europa, tan marcada por la ideología del Estado-nación. Europa, en su proceso vacilante de unificación, se plantea hasta qué punto puede mantener y alentar su diversidad cultural y lingüística y a la vez ser una potencia competitiva en un mundo cada vez más globalizado. Se examina, pues, esta diversidad presentando la tipología lingüística de las lenguas, su distribución espacial, su peso demográfico, su poder de atracción, su vitalidad etnolingüística, así como los tipos de política lingüística que se aplican. En la segunda parte el artículo se describe la filosofía lingüística oficial de la UE , sus programas lingüísticos y sobre todo la Carta Europea para las Lenguas Regionales y Minoritarias. Finalmente, las conclusiones sugieren algunas líneas para la futura política lingüística europea.
This article reviews the history of the treatment of linguistic diversity in Europe, which has been so marked by the Nation-State ideology. Europe, in its vacillating process of unification, asks itself to what extent it can maintain and encourage its cultural and linguistic diversity and, at the same time, be competitive in an increasingly globalised world. This article therefore examines this diversity, presenting the linguistic typology of Europe's languages, their geographic distribution, their demographic weight, their power of attraction, their ethnographic vitality, and the kinds of language policies which are applied to them. Then, in the second part, it describes the EU's official language philosophy, its language programmes, and, above all, the European Charter for Regional and Minority Languages. Finally, its conclusions suggest some lines for a future European language policy.
L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura.
