Acceso usuarios
Emili Boix Fuster 
El artículo de Boix realiza un balance de las lenguas en los órganos centrales del Estado español a lo largo de los 25 años de Constitución española. El artículo se divide en dos bloques: el primero es una presentación histórica de la relación entre el Estado y las lenguas, y el segundo es una valoración por parte del propio autor sobre las necesidades actuales de la política lingüística estatal.
En el primer apartado se tratan los aspectos siguientes: 1) la escasa consideración del multilingüismo en España, como se hace evidente con diferentes hechos históricos que se mencionan. 2) las divergencias en las consideraciones de la diversidad lingüística en la política; estas consideraciones son el liberalismo homogenizador (donde la diversidad lingüística se considera equivalente a la fragilidad del Estado) y el liberalismo comunitarista (donde el estado liberal debe tener en cuenta la promoción de la diversidad lingüística de los ciudadanos). 3) El reconocimiento legal de la diversidad lingüística en la transición política y la Constitución europea.
Las necesidades de la política lingüística española que reclama Boix pasan por aspectos como un desarrollo federalizante asimétrico del Estado Español o una política lingüística democrática, siguiendo el modelo de la Confederación Suiza.
L'article de Boix fa un balanç de les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol al llarg de 25 anys de la Constitució espanyola. L'article està bastit a partir de dos blocs: el primer és una presentació històrica de la relació entre l'Estat i les llengües, i el segon és una valoració per part del propi autor sobre les necessitats actuals de la política lingüística estatal.
En el primer apartat s'aborden els aspectes que segueixen: 1) l'escassa consideració del multilingüisme a Espanya, tal com s'ha fet evident amb diferents fets històrics que s'esmenten. 2) Les divergències en les consideracions de la diversitat lingüística en la política; aquestes consideracions són el liberalisme homogeneitzador (en què la diversitat lingüística es considera equivalent a fragilitat de l'Estat) i el liberalisme comunitarista (on l'estat liberal ha de tenir en compte la promoció de la diversitat cultural i lingüística dels ciutadans). 3) El reconeixement legal de la diversitat lingüística en la transició política i la constitució espanyola.
Les necessitats de la política lingüística espanyola que reclama Boix passen per aspectes com un desenvolupament federalitzant asimètric de l'Estat espanyol o una política lingüística democràtica, seguint el model de la Confederació Suïssa.
Boix's article assesses linguistic use in the central organs of the Spanish State 25 years of the approval of the Spanish Constitution. The article is composed of two sections: the first one is a historical presentation of the relationship between the State and the languages of its citizens, and the second one is the author's personal assessment of the current needs of the state's linguistic policy.
In the first section the following aspects are discussed: 1) the scant consideration of multilingualism in Spain, which has been demonstrated by different historical events that are mentioned in the text; 2) divergent approaches towards linguistic diversity in politics; these considerations are homogenizing liberalism (in which linguistic diversity is considered one of the causes of the fragility of the state) and community-orientated liberalism (in which the liberal state has to take into account the promotion of the cultural and linguistic diversity of its citizens); and, 3) the legal recognition of linguistic diversity during the political transition and according to the Spanish Constitution.
The needs of Spanish linguistic policy, which Boix speaks out against, can be met by means of an asymmetrical federalizing development of the Spanish State or by means of a democratic linguistic policy, following the model of the Swiss Confederation.
