Acceso usuarios
Rosa Luna García
En este artículo se pretende analizar, desde una perspectiva socioterminológica, el comportamiento de la terminología referida a los Trastornos del Espectro Autista (TEA) acuñada en las últimas dos décadas. A lo largo del análisis se identifican y contrastan tendencias acuñadoras heterodenominativas (a cargo de profesionales), autodenominativas (creadas por los aludidos: personas con síndrome de Asperger). Se logra demostrar las dos hipótesis de trabajo. Los colectivos especializados utilizan entre los recursos de acuñación proactivos la reetiquetación neutralizadora, al igual que la resemantización y, entre los reactivos, la cosificación. Por el contrario, los colectivos conformados por personas o familiares de personas con autismo hacen uso de recursos de acuñación fundamentalmente proactivos e inclusivos.
En aquest article es pretén analitzar, des d’una perspectiva socioterminològica, el comportament de la terminologia referida als Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) encunyada en les últimes dues dècades. Al llarg de l’anàlisi s’identifiquen i contrasten tendències encunyadores heterodenominatives (a càrrec de professionals), autodenominatives (creades pels al·ludits: persones amb síndrome d’Asperger). S’aconsegueix demostrar les dues hipòtesis de treball. Els col·lectius especialitzats utilitzen entre els recursos d’encunyació proactius la reetiquetació neutralitzadora, igual que la resemantització i, entre els reactius, la cosificació. Per contra, els col·lectius conformats per persones o familiars de persones amb autisme fan ús de recursos d’encunyació fonamentalment proactius i inclusius.
This article attempts to analyse, from a socio-terminological perspective, the behaviour of terminology used to describe autism spectrum disorders (ASD) that has been coined in the last two decades. Throughout, the analysis identifies and contrasts trends in the coining of heterodenominative terms (by professionals), autodenominative terms (created by those to which they alude: (people with Asperger's syndrome or the parents of those with autism spectrum disorders) and autoheterodenominative terms. Two working hypotheses are shown. The proactive resources for coining new terms used by specialist collectives include normalised relabelling and resemantisation, with reification among the reactive resources. In contrast, collectives made up of people with autism or their families make use of resources that are fundamentally proactive and inclusive
