Esport, societat i identitat col·lectiva a la Catalunya contemporània

• Autores: Carles Santacana Torres
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 7, 2014, págs. 159-168
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen

  • La introducció de l'esport modern a finals del segle XIX es va identificar a Catalunya amb una aposta per la modernització de la societat. Organitzat des de l'àmbit civil, els clubs van protagonitzar la consolidació de l'esport, tant en el vessant de la pràctica com en el de l'espectacle, i de comú acord amb el catalanisme van intentar projectar-se amb la candidatura de Barcelona com a seu olímpica el 1924. La dictadura franquista va sotmetre tota l'activitat esportiva i va intentar eliminar la significació catalanista i democràtica d'entitats com el Futbol Club Barcelona. La recuperació democràtica va ressituar tot l'esport, amb l'impuls de l'esport per a tothom i el reconeixement internacional dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

• Referencias bibliográficas
  • Norbert Elias. Quest for Excitement: Sport and Leisure in the Civilizing Process. Basil Blackwell, Oxford 1986.
  • Pere Lavega. La litúrgia de les bitlles. Funcions i sentit d’un joc tradicional. Pagès, Lleida 1997.
  • Francesc Maspons i el joc infantil al segle xix. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2006, col·l. «Textos de Cultura i Esport», núm. 5.
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. Història il·lustrada de l’esport català 1870-1931. Columna i Diputació de Barcelona, Barcelona 1994;
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. Història il·lustrada de l’esport català 1931-1975. Columna i Diputació de Barcelona, Barcelona 1995.
  • Francesc Roma. Història social de l’excursionisme català. Dels orígens fins a 1936. Oikos-Tau, Vilassar de Mar 1996.
  • Enciclopèdia de l’excursionisme. Rafael Dalmau, Barcelona 1964, 2 v.
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. «El club deportivo como marco de sociabilidad en España. Una visión histórica (1850- 1975)». Hispania,...
  • Agustí Rodes. Els fundadors del FC Barcelona. Joica, Barcelona 2000.
  • Agustí Rodes. Joan Gamper, una vida entregada al FC Barcelona. Joica, Barcelona 2001.
  • Emma Gamper. De Hans Gamper a Joan Gamper, una biografia emocional. Clavell, Premià de Mar 2008.
  • Carles Santacana (dir.). Barça, 110
  • Jordi Salvador. Futbol, metàfora d’una guerra freda. Estudi antropològic del Barça. Proa, Barcelona 2005.
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. L’esport és notícia. La premsa esportiva a Catalunya 1880-1992. Col·legi de Periodistes, Barcelona 1997.
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. «Prensa, deporte y cultura de masas.
  • El papel del periodismo especializado en la expansión social del deporte en Cataluña hasta la guerra civil (1890-1936)». Historia y Comunicación...
  • Xavier Pujadas (coord.). Catalunya i l’olimpisme. Esport, identitat i Jocs Olímpics (1896-2006). Comitè Olímpic de Catalunya, Barcelona 2006.
  • Ramon Elias i Campins. Josep Elias i Juncosa, «Corredisses»: un precursor de l’olimpisme català. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1992.
  • Carles Santacana. La Mancomunitat de Catalunya i la política esportiva. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2004, col·l. «Textos de Cultura...
  • Joan Josep Artells. Barça, Barça, Barça. FC Barcelona, esport i ciutadania. Laia, Barcelona 1972.
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. «De club esportiu a símbol del catalanisme. El Barça (1915-1925)». L’Avenç, núm. 238 (juliol-agost 1999),...
  • Jaume Llau- radó i Joaquim Monclús. El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. Pòrtic, Barcelona...
  • Josep M. Roig i Rossich. La dictadura de Primo de Rivera. Un assaig de repressió cultural? Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona...
  • Carles Santacana. «Pensant l’esport: els intellectuals i l’esport a Catalunya». A: L’esport a Catalunya. Fundació Lluís Carulla, Barcelona...
  • Josep Sunyol: Jordi Badia. Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya. Pagès, Lleida 2011.
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. «Esport i ciutadania. Notes sobre el discurs esportiu a Catalunya en un període de canvi (1930-1931)»....
  • Neus Real. El Club Femení i d’Esports, plataforma d’acció cultural. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1996;
  • Neus Real. Dona i esport a la Catalunya dels anys trenta. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2009, col·l. «Textos de Cultura i Esport», núm....
  • Carles Santacana i Xavier Pujadas. L' altra olimpíada. Barcelona ’36. Esport, societat i política a Catalunya (1900-1936). Llibres de...
  • Carles Santacana i Xavier Pujadas. «The popular Olympic Games, Barcelona 1936: Olympians and Antifascists». International Review for Sociology...
  • Xavier Pujadas i Carles Santacana. «Del barrio al estadio. Aspectos de la sociabilidad deportiva en Catalunya en la década de los años treinta»....
  • Duncan Shaw. Fútbol y franquismo. Alianza, Madrid 1987.
  • També és útil el capítol de Teresa González. «La política deportiva en España durante la República y el franquismo». A: Teresa González Aja...
  • Carles Santacana. «Espejo de un régimen. Transformación de las estructuras deportivas y su uso político y propagandístico, 1939-1961». Xavier...
  • Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque. El cas Di Stéfano. Edicions 62, Barcelona 2006.
  • Manuel Vázquez Montalbán. Fútbol. Una religión en busca de Dios. Debate, Madrid 2005.
  • Jaume Boix i Arcadi Espada. El deporte del poder. Vida y milagro de Juan Antonio Samaranch. Temas de Hoy, Madrid 1991.
  • Enric Truñó. La ciutat de les anelles. L’esport a la Barcelona olímpica. Edicions 62, Barcelona 1987.
  • Sixte Abadia. El moviment veïnal i la promoció de l’esport a la Barcelona de la transició democràtica (1975- 1982). Generalitat de Catalunya,...
  • Núria Puig i Klaus Heinemann. «Institucions públiques i desenvolupament de l’esport a Catalunya (1975-1994). Proposta d’un marc teòric interpretratiu»....