Catalunya en el procés de construcció de l'Estat modern espanyol (segles XVI-XVIII): una aproximació interpretativa

• Autores: Antoni Simon i Tarrés
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 7, 2014, págs. 141-157
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Aquest article ofereix una visió sintètica i interpretativa del difícil i al capdavall forçat encaix de Catalunya en l'Estat modern espanyol sorgit dels temps moderns. Més concretament, s'ocupa dels aproximadament cent cinquanta anys que van des de mitjan segle xvi fins a la fi de la Guerra de Successió espanyola al començament del segle xviii. La lectura que ofereix aquest article del procés d'unió política de l'espai estatal espanyol constitueix un contrapunt interpretatiu a la visió determinista tan dominant en la historiografia nacionalista espanyola.

• Referencias bibliográficas
  • John H. Elliott. «A Europe of Composite Monarchies». Past and Present, núm. 187 (1992), p. 48-71;
  • Pablo Fernández Albadalejo. «Lex Regia Aragonensium: Monarquía compuesta e identidad de los Reinos en el reinado de Felipe III». A: Enrique...
  • Núria Sales. «Podem parlar de la Catalunya dels Àustries com d’un estat? I on rau l’estatalitat, en les monarquies compostes?». Manuscrits....
  • Charles Tilly. Las revoluciones europeas 1452-1992. Crítica, Barcelona 1994, especialment el capítol 2, p. 41-75.
  • John Robertson. «Empire and Union: Two Concepts of the Early Modern European Political Order». A: John Robertson (ed.). Union for Empire....
  • Juan Sisinio Pérez Garzón et al. La gestión de la memoria. La Historia de España al servicio del poder. Crítica, Barcelona 2000, p. 63-110;
  • Juan Sisinio Pérez Garzón. «Los mitos fundacionales y el tiempo de la unidad imaginada del nacionalismo español». Historia Social, núm. 40...
  • Antoni Simon Tarrés, «Mitos historiográficos sobre la relación Cataluña España en la construcción del estado moderno. Una lectura crítica...
  • Helmut G. Koenigsberger. «Republicanism. Monarchism and Liberty». A: R. Oresko, C. G. Gibbs i H. M. Scott. Royal and Republican Sovereignity...
  • Quentin Skinner. Liberty before liberalism. Cambridge University Press, Cambridge 1998;
  • Wim P. Blockmans. «The Parlamentary History of the Nether lands and Belgium compared to that Sweden». A: Nils Stjernquist (ed.). The Swedish...
  • Hèctor López Bofill. Constitucionalisme a Catalunya. Preludi de modernitat. Tria, Barcelona 2009.
  • Hilton L. Root. The Fountain of Privilege. Political Foundations of Markets in Old regime France and England. University of California Press,...
  • Peter Blickle (dir.). Résistence, représentation et communauté. PUF, París 1998; Angela de Benedictis. Politica, governo e instituzioni nell’Europa...
  • Les Institucions de Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Eumo, Vic 2005, especialment p. 185- 242;
  • Eva Serra. Les Corts catalanes. Una bona font d’informació històrica. IEC, Barcelona 2003, p. 5-6.
  • Xavier Gil Pujol. «Parlamentary life in the Crown of Aragon: Cortes, Juntas de Brazos, and other Corporate Bodies». Journal of Early Modern...
  • Remedios Ferrero Micó i Lluís Guia marín (ed.). Corts i Parlaments de la Corona d’Aragó. Unes institucions emblemàtiques en una monarquia...
  • Basili de Rubí. Les Corts generals de Pau Claris. Fundació Vives Casajuana, Barcelona 1976, p. 82
  • Aquilino Iglesia. «Pau Claris y la sobiranía nacional catalana. Notas». A: Actas del IV Symposium de Historia de la Administración. Ministerio...
  • Eva Serra. «1640. Una revolució política. La implicació de les institucions». A: Eva Serra (dir.). La revolució catalana de 1640, Crítica,...
  • Antoni Simon Tarrés. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999;
  • Antoni Simon Tarrés. Pau Claris, líder d’una classe revolucionària. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2008, p. 311-325;
  • Jesús Villanueva. El concepto de soberanía en las polémicas previas a la revuelta de 1640. Tesi doctoral. UAB, 2002, p. 144
  • Eva Serra. «Les Corts de 1701-1702: la represa política a les vigílies de la Guerra de Successió». L’Avenç, núm. 206 (1996), p. 22-29, especialment...
  • Mònica González. «Les Corts catalanes de 1705-1706». L’Avenç, núm. 206 (1996), p. 30-33.
  • Josep M. Torras i Ribé. Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo xviii. Crítica, Barcelona 2003, especialment...
  • José Ignacio Fortea. «Corona de Castilla-Corona de Aragón. Convergencias y divergencias de dos modelos de organización municipal en los siglos...
  • Albert Garcia Espuche. Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña. 1550-1640. Alianza, Madrid 1998;
  • Albert Garcia Espuche. Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714). Eumo, Vic 2005, especialment p. 261-365;
  • Jaume Torras Elías. «Productes vitícoles i integració mercantil a Europa, ss. xvi-xvii». A: Jornades sobre la viticultura a la conca mediterrània....
  • Josep Fontana. «En els inicis de la Catalunya contemporània: l’economia a la segona meitat del segle xvii». Barcelona Quaderns d’Història,...
  • Francesc Valls Junyent. La Catalunya atlàntica: aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana. Eumo, Vic 2001;
  • Josep M. Torras i Ribé. «Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle xviii». Recerques, núm. 23 (1990), p. 115-139.
  • Jordi Andreu Sugranyes. El Camp de Tarragona i el Priorat durant els segles xviii i xix. Tesi doctoral. UAB, Barcelona 1994;
  • Joan Giménez Blasco. Mataró en la Catalunya del segle xvii. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró 2001;
  • Alexandra Capdevila Muntadas. Pagesos, mariners i comerciants a la Catalunya litoral. El Maresme a l’època moderna. Tesi doctoral. UB, Barcelona...
  • Joaquim Albareda. Felipe V y el triunfo del absolutismo. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2002, p. 181-219;
  • Agustí Alcoberro. L’exili austriacista (1713-1747). Fundació Noguera, Barcelona 2002, 2 v.; Josep M. Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya,...
  • Antoni Muñoz i Josep M. Catà. Repressió borbònica i resistència catalana (1714- 1747). Muñoz/Catà, Barcelona 2005;
  • Enrique Giménez López. «“Contener con más autoridad y fuerza”. La repressió de l’austriacisme als territoris de la Corona d’Aragó». A: Del...
  • Lluís Roura. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Eumo, Vic 2005.
  • Fonamentalment: Charles Jago. «Habsburg and the Cortes of Castile». The American Historical Review, núm. 86 (1981), p. 307-326;
  • I. A. A. Thompson. «Crow and Cortes in Castile, 1590-1665». Parliaments, Estates and Representation, núm. ii (1982), p. 29-45;
  • Pablo Fernández Albadalejo. «Monarquía, Cortes y “cuestión constitucional” en Castilla durante la Edad Moderna». Revista de las Cortes Generales,...
  • José Ignacio Fortea. Monarquía y cortes en la Corona de Castilla: las ciudades ante la política fiscal de Felipe II. Cortes de Castilla y...
  • José Ignacio Fortea. Las cortes de Castilla y León bajo los Austrias. Una interpretación. Junta de Castilla y León, Valladolid 2008.
  • Salustiano de Dios. «El absolutismo regio en Castilla durante el siglo xvi». Ius Fugit, núm. 5-6 (1996-1997), p. 53-236.
  • Joan Pau Rubiés. «La idea del gobierno mixto y su significado en la crisis de la Monarquía Hispánica». Historia Social, núm. 24 (1996), p....
  • José García Marín. Teoría política y gobierno de la Monarquía Hispánica. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid 1998, p....
  • Jesús Gascón. «Los fundamentos del constitucionalismo aragonés. Una aproximación». Manuscrits, núm. 17 (1999), p. 253-276
  • Xavier Gil Pujol. «Constitucionalismo aragonés y gobierno habsburgo: los cambiantes significados de Libertad». A: Richard L. Kagan i Geoffrey...
  • Jesús Villanueva. «Francisco Calça y el mito de la libertad originaria de Cataluña». Revista de Historia Jerónimo Zurita, núm. 69-70 (1994),...
  • Aquilino Iglesia. «Cos místic». Anuario de Estudios Medievales, núm. 25 (1995), p. 683-697.
  • Joan Pau Rubiés. «Reason of state and Constitucional Thougt in the Crown of Aragon 1580-1640». The Historical Journal, núm. 38-I (1995), p....
  • Daniel Genís i Mas. «Francesc Eiximenis al segle xvii: la presència del Crèstià en els Discursos históricos de Rafael Cervera». Butlletí de...
  • Jon Arrieta. «La “Lex regia” en la obra de Francisco Martí Viladamor: recepción y evolución del concepto». Pedralbes, núm. 28-I (2008), p....
  • Xavier Gil Pujol. «Concepto y práctica de república en la España Moderna. Las tradiciones castellana y catalana-aragonesa». Estudis, núm....
  • James Casey. «“Una libertad bien entendida”: los valencianos y el estado de los Austrias». Manuscrits, núm. 17 (1999), p. 237-252.
  • Xavier Gil Pujol. «El discurs reialista a la Catalunya dels Àustries fins el 1662, en el seu context europeu». Pedralbes, núm. 18-II (1998),...
  • José Antonio Maravall. «Las tendencias de reforma política en el siglo xviii español». Revista de Occidente, núm. 52 (1967), p. 53-82;
  • Virginia León. «Una concepción austracista del Estado a mediados del siglo xviii». A: Coloquio Internacional Carlos III y su siglo. Vol. II....
  • Ernest Lluch. L’alternativa catalana (1700-1714- 1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes. Eumo, Vic...
  • Edward Shils (ed.). The logic of personal knowledge. Essays presented to Michael Polanyi. Routledge, Londres 1961, p. 117-130.
  • Jon Arrieta. «Las formas de vinculación a la Monarquía y de relación entre sus reinos en la España de los Austrias. Perspectivas de análisis»....
  • Xavier Gil Pujol. Tiempo de política. Perspectivas historiográficas sobre la Europa moderna. Publicacions i Edicions de la Universitat de...
  • «Culturas políticas y clases dirigentes regionales en la formación del estado moderno: un punto de inflexión», p. 151-181.
  • Doris Moreno. Representación y realidad de la Inquisición en Cataluña: el conflicto de 1568. Tesi doctoral. UAB, Barcelona 2002, 2 v. L’excusat...
  • Miquel Pérez Latre sobre el tema tenen aquestes referències bàsiques: Miquel Pérez Latre. «Juntes de Braços i Diputació del General (1587-1593):...
  • Ernest Belenguer. «La Generalitat en la cruïlla dels conflictes jurisdiccionals (1578-1611)», pròleg al volum iii dels DG, p. ix-xlvi, Generalitat...
  • Jon Arrieta. «La disputa en torno a la jurisdicción real en Cataluña (1585-1640): de la acumulación de la tensión a la explosión bélica»....
  • Ernest Belenguer. «La legislació político-judicial de les corts de 1599 a Catalunya». Pedralbes, núm. 7 (1987), p. 9-28;
  • Ernest Belenguer. «Un balance de las relaciones entre la Corte y el País: los “greuges” de 1599 en Cataluña». Estudis, núm. 13 (1988), p....
  • Josep Capdeferro. «La participació de Girona a la Cort General de Catalunya el 1599». A: Actes del XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó....
  • Josep Capdeferro. «Attès los diputats no eran sinó procuradors... Relacions entre els Braços i la Diputació del General durant la celebració...
  • John H. Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d’Espanya. Vicens Vives, Barcelona 1966, p. 108 i següents.
  • Eulogio Zudaire. El conde duque y Cataluña. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1964, p. 44-59;
  • Jesús Villanueva. «El debat sobre la constitució de l’Observança a les Corts catalanes de 1626-1632». Manuscrits, núm. 13 (1995), p. 247-272;
  • Antoni Simon Tarrés. «Cortes y ejército. Catalunya en la estrategia política del ministerio del conde duque de Olivares» (en premsa).
  • Pablo Fernández Albaladejo. «Imperio e identidad: consideraciones historiográficas sobre el momento imperial español». Semata, núm. 3 (2011),...
  • Eva Botella-Ordinas. «Exempt from time and from its fatal change: Spanish imperial ideology, 1450-1700». Renaissance Studies, núm. 26-4 (2012),...
  • Fondo de Cultura Económica, Madrid 1997; especialment Gerald E. Aylmer. «Centro y localidad: La naturaleza de las élites del poder», p. 83-105.
  • John H. Elliott. «A provincial Aristocracy: the catalan ruling class in the sixteenth an seventeenth centuries». Homenaje a Jaume Vicens Vives....
  • James S. Amelang. La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Ariel, Barcelona 1986;
  • James S. Amelang. «Distribució social i formes de vida». A: Jaume Sobrequés (dir.). Història de Barcelona. Vol. IV. Enciclopèdia Catalana,...
  • M. Adela Fargas Peñarrocha. Família i poder a Catalunya 1516-1626. Fundació Noguera, Barcelona 1997. Vegeu també la informació sobre determinades...
  • Pere Molas Ribalta. L’alta noblesa catalana a l’edat moderna. Eumo, Vic 2004.
  • Jaume Vicens Vives. Ferran II i la ciutat de Barcelona. Vol. II. Universitat de Barcelona, Barcelona 1937, p. 394 i següents.
  • James S. Amelang. «L’oligarquia urbana a la Barcelona moderna: una aproximació comparativa». Recerques, núm. 13 (1983), p. 7-25.
  • Joan Lluís Palos i Ramon Ragués. «Les institucions catalanes a l’època moderna i l’ascens dels juristes». Pedralbes, núm. 13-I (1993), p....
  • Joan Lluís Palos. Els juristes i la defensa de les constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-1649). Eumo, Vic 1997;
  • James S. Amelang. «Barristers and Judges in Early Modern Barcelona: The Rise of a Legal Elite». The American Historical Review, núm. 89 (1984),...
  • Josep Capdeferro. «Promoció, edició i difusió d’obres jurídiques a Catalunya a cavall del segles xvi i xvii». Ius Fugit, núm. 17 (2008), p....
  • Josep Capdeferro. Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes. Fundació Noguera, Barcelona 2012.
  • Josep M. Torras i Ribé. Poders i relacions clientelars a la Catalunya dels Àustria. Pere Franquesa 1547-1614.
  • Josep Capdeferro. «El vigor de les institucions de la terra a la vigília dels Segadors». A: Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna....
  • Bernat Hernàndez. Fiscalismo y finanzas en la Cataluña moderna: la real Hacienda y el erario de la Diputación catalana en la época de Felipe...
  • Eva Serra. «Diputats locals i participació social en les bolles de la Diputació del General (1570-1638). Una mostra i una reflexió». Pedralbes,...
  • Els gràfics i mapes d’aquest article van ser publicats a Pedralbes, núm. 14 (1994), p. 199-206.
  • Antoni Simon Tarrés. «El Braç Militar de Barcelona segons un cens del juny de l’any 1641. Composició i actituds polítiques». Estudis Històrics...
  • Eva Serra. «Notes sobre l’esforç català a la campanya de Salses. Juliol 1639, gener 1640». A: Homenatge al doctor Sebastià Garcia Martínez....
  • Manuel Güell. Camí a la revolta (1625-1640). Universitat de Lleida, Lleida 2008, p. 135-176.
  • Xavier Torres. La Guerra dels Segadors. Eumo i Pagès, Lleida 2006, p. 68 i següents; Eva Serra. «Segadors, revolta social i revolució política»....
  • Antoni Simon tarrés. «Cataluña en el siglo xvii. La revuelta campesina y popular de 1640». Estudi General, núm. 1-I (1981), p. 137-147;
  • Antoni Simon tarrés. «Catalunya el 1640. Algunes reflexions sobre els encadenaments entre la revolta social i la revolució política». A: Carlos...
  • Antoni Simon tarrés. «Un “alboroto católico”: el factor religiós en la revolució catalana de 1640». Pedralbes, núm. 23-II (2003), p. 123-146;
  • Xavier Torres. Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquía hispánica (siglos xvi-xvii). Publicacions de la Universitat de València,...
  • Xavier Torres. «El paradigma ambrosià. Devoció i patriotisme a la Guerra dels Segadors». A: Òscar Janés Checa (ed.). Del Tractat dels Pirineus...
  • Andrew Joseph Mitchell. «Una nueva perspectiva sobre la Guerra dels Segadors: en búsqueda de la “limpieza de sangre”». Pedralbes, núm. 23-II...
  • Andrew Joseph Mitchell. Religion, revolt and the formation of regional identity in Catalonia 1640-1643. Ohio State University History, 2005.
  • August Leman. Richelieu et Olivares. Leurs négotiations secrètes de 1636 à 1642. Facultés Catholiques, Lilla 1638;
  • Marqués de Mulhacén. «Una fase de la política secreta del conde-duque de Olivares. Sus negociaciones con Francia des de 1636 hasta 1642»....
  • Antoni Simon Tarrés i Karsten Neumann. Proclamación Católica. Base, Barcelona 2003,
  • Karsten Neumann. «La justificación “ante el mundo”. Difusión y recepción de la propaganda catalana en Europa en 1640». Pedralbes, núm. 18-II...
  • Miquel Güell i Núria Florensa. «Pro Deo, Pro Regi et Pro Patria». La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona....
  • Xavier Torres. «Pactisme i patriotisme a la Catalunya de la Guerra dels Segadors». Recerques, núm. 32 (1995), p. 45- 62;
  • Òscar Janés Checa. Catalunya i França al segle xvii. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers, Catarroja...
  • Antoni Simon Tarrés. «Entre la clemència i el càstig. Teoria i pràctica d’una repressió». A: Segon Congrés Recerques. Enfrontaments civils:...
  • Eva Serra. «Catalunya després del 1652: recompenses, censura i repressió». Pedralbes, núm. 17 (1997), p. 191-216.
  • Fernando Sánchez Marcos. Cataluña y el gobierno central tras la Guerra de los Segadores (1652-1679). Publicacions de la Universitat de Barcelona,...
  • Antoni Simon Tarrés. Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea....
  • Antoni Simon Tarrés. «L’estatus de Barcelona després de la Pau dels Pirineus: presidi o ciutadella?». Estudis, núm. 32 (2006), p. 237-262;
  • Josep Catà i Antoni Muñoz. Absolutisme contra pactisme. La ciutadella de Barcelona (1640-1704). Rafael Dalmau, Barcelona 2008.
  • Josep M. Torras i Ribé. «El control polític de les insaculacions del Consell de Cent de Barcelona (1652-1700)». Pedralbes, núm. 13-I (1993),...
  • Josep M. Torras i Ribé. «Una imatge crítica del “neoforalisme”: el control polític de les insaculacions de Barcelona a finals del segle xvii»....
  • Jaume Dantí. «Intervención real y pactismo. El Consejo de Ciento de Barcelona en la segunda mitad del siglo xvii». A: Francisco José Aranda...
  • Eduard Puig. Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona...
  • Antoni Simon Tarrés. Del 1640 al 1705..., op. cit., especialment p. 69-81.
  • Joaquim Albareda. Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705). Vicens Vives, Barcelona 1993, especialment p. 225-272;
  • Rosa Alabrús. Felip V i l’opinió dels catalans. Pagès Editors, Lleida 2001, especialment p. 235-316.
  • Joaquim Albareda. El «cas dels catalans». La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Fundació Noguera, Barcelona...
  • Joaquim Albareda. Escrits polítics del segle xviii. Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714. Eumo i Institut Universitari d’Història...
  • Pere Anguera. Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme: 1808-1868. Empúries, Barcelona 2000;
  • Ernest Lluch. La Catalunya vençuda del segle xviii. Clarors i foscors de la Il·lustració. Edicions 62, Barcelona 1996;
  • Joaquim Albareda. «El segle xviii: un segle sense política?». A: Jaume Reyner i Enric Pujol (ed.). Pensament polític als Països Catalans,...