Acceso usuarios
En las últimas décadas, buena parte del valencianismo ha experimentado una transformación en la que se ha pasado de una definición objetivista de la nación (con una importancia decisiva de la lengua, y que, por tanto, tenía como marco nacional de referencia el conjunto de los Países Catalanes), a una definición más bien subjetivista («voluntad de ser») que explicita un marco nacional estrictamente valenciano, políticamente desligado de Cataluña. Este trabajo aporta la profundización, de manera comparada, en el discurso político sobre la identidad territorial de la militancia de los partidos valencianos de izquierda y de centroizquierda para comprobar el impacto de la revisión y, por tanto, la vigencia del legado de Fuster, que formuló esta concepción objetivista de la nación en los años sesenta. Para este propósito, se han hecho entrevistas semiestructuradas a militantes de base del Bloc, de EUPV y del PSPV-PSOE de las comarcas del Alacantí, Alcoià-Comtat y Horta de València. En general, se puede considerar que los planteamientos de Fuster continúan presentes entre estos militantes, y especialmente entre los del Bloc, que más que integrar la revisión particularista valenciana, la han aceptado como un camino para ampliar el proyecto político autóctono; también en EUPV, donde no se ha producido esta revisión y, por tanto, Fuster sigue siendo la referencia en el plano identitario. Así mismo, finalmente, estos planteamientos tienen un peso importante en la corriente valencianista del PSPV-PSOE. Por otro lado, la variable territorial también se ha revelado como una cuestión clave en el análisis, porque comarcas como el Alcoià-Comtat, en general, han evidenciado un discurso manifiestamente fusteriano.
En les darreres dècades, bona part del valencianisme ha experimentat una transformació en la qual s'ha passat d'una definició objectivista de la nació (amb una importància decisiva de la llengua, i que, per tant, tenia com a marc nacional de referència el conjunt dels Països Catalans), a una definició més aviat subjectivista («voluntat de ser») que explicita un marc nacional estrictament valencià, políticament deslligat de Catalunya. Aquest treball aporta l'aprofundiment, de manera comparada, en el discurs polític sobre la identitat territorial de la militància dels partits valencians d'esquerra i de centreesquerra, per tal de comprovar l'impacte de la revisió i, per tant, la vigència del llegat de Fuster, que va formular aquesta concepció objectivista de la nació als anys seixanta. Per a aquest propòsit, s'han fet entrevistes semiestructurades a militants de base del Bloc, d'EUPV i del PSPV-PSOE de les comarques de l'Alacantí, l'Alcoià-Comtat i l'Horta de València. En general, es pot considerar que els plantejaments de Fuster continuen presents entre aquests militants, i especialment entre els del Bloc, que més que integrar la revisió particularista valenciana, l'han acceptada com un camí per a eixamplar el projecte polític autòcton; també en EUPV, on no s'ha produït aquesta revisió i, per tant, Fuster continua sent la referència en el pla identitari. Així mateix, finalment, aquests plantejaments tenen un pes important en el corrent valencianista del PSPV-PSOE. D'altra banda, la variable territorial també s'ha revelat com una qüestió clau en l'anàlisi, perquè comarques com ara l'Alcoià-Comtat, en general, han evidenciat un discurs palesament fusterià.
In recent decades, much of the Valencian nationalism movement has undergone a transformation in which it has moved from an objectivist definition of the nation (with language being of decisive importance and therefore with the group of the Catalan Countries as the national frame) to a rather subjectivist definition ("the will to be") that explicitly establishes a strictly Valencian national frame that is separated politically from Catalonia. Using a comparative approach, this work contributes to deepening the political discourse on territorial identity of left-wing and centre-left-wing militants of Valencian parties in order to determine the impact of this revised definition and hence the validity of Fuster's legacy, who formulated this objectivist conception of the nation in the sixties. For this purpose, we conducted semi-structured interviews with militants of the Bloc, EUPV and PSPV-PSOE parties of Alicante, Alcoy and Valencia. In general, we find that Fuster's views remain strong among these militants, particularly among the Bloc militants. Rather than integrating the Valencian view, these militants have accepted it as a path to widen the local political project. In contrast, the EUPV has not revised this concept and Fuster continues to be a reference in the identity foreground. Finally, we show that these proposals carry an important weight in the Valencianist views of the PSPV-PSOE. The territorial variable is also revealed to be a key issue in the analysis as the Alcoy area has engaged in a patently Fusterian discourse.
