Acceso usuarios
El present estudi analitza les tècniques jurídiques de potenciació de la bona administració en relació amb el dret a l´habitatge i té en compte la modificació de la Llei 18/2007, operada per la Llei 9/2011, així com les polítiques públiques en el nou context de crisi econòmica. Així, s�analitzen les noves mesures adoptades per protegir els deutors hipotecaris incapaços de satisfer el pagament de les seves obligacions i s�estudia fins a quin punt seria constitucionalment acceptable l´establiment futur de la dació en pagament si s�aplica a contractes de préstec o crèdit encara vigents, així com la imposició a propietaris de lloguers forçosos per evitar la pèrdua de l�allotjament per part dels deutors. Finalment, partint de la constatació que la mera protecció amb el dret privat del dret a l�habitatge de qui ja té allotjament és clarament insuficient, analitza l�imprescindible concurs del dret públic per promoure un habitatge assequible, mitjançant el paper rellevant del dret urbanístic i de la col·laboració publicoprivada, i fa una sèrie de propostes concretes en la part final.
