Acceso usuarios
Podem esperar que qualsevol emergèn· cia, independentment de les seves caracte· rístiques i del context concret, isgui gestio· nada de forma que no tingui conseqüències greus? Dit d�una altra manera, la capacitat de les nostres administracions públiques de protegir la societat en cas d�emergència està limitada per determinats paràmetres o en determinades condicions? A partir d�aquest dubte raonable, el present article pretén refle· xionar sobre la prevenció dels riscos greus en el context d�una societat del risc real. Concre· tament, aquest article tracta de forma global sobre la necessitat d�incorporar la prevenció als factors que cal considerar en l�ordenació del territori i el desenvolupament urbanístic, amb l�objectiu d�evitar situacions on una part de la nostra societat, entesa en aquest cas com a element vulnerable, estigui exposada a uns nivells no acceptables de risc, és a dir, a certs valors de risc que un cop materialitzats en forma d�emergència no hi hagi garanties d�evitar una catàstrofe, ni tan sols amb un nombre il·limitat de recursos i eficàcia dels serveis d�emergència. Aquests valors de risc dependran del perill en origen però també del factor d�exposició de la societat, de la seva preparació i de la diferent vulnerabilitat intrín· seca dels elements que la componen.
La prevenció dels riscos greus ha de permetre d�una banda reduir els impactes materials i personals que suposen les emer· gències i, d�altra banda, desplaçar part de l�actual despesa econòmica de mitigació (intervenció) i rehabilitació d�emergències a l�inici del cicle de gestió del risc, per obtenir així un balanç econòmic positiu a mitjà i llarg termini. Alhora, la prevenció dels riscos greus esdevé un element clau per a assolir una ve· ritable societat del risc, és a dir, una societat avançada que convisqui amb el risc de forma intel·ligent, i no únicament una societat que visqui en condicions de risc.
Tot això en el marc d�una societat com· plexa, heterogènia i cada cop més vulnera· ble, que alhora percep els riscos de forma subjectiva i que, condicionada per les crisis econòmiques cícliques, necessita, inevita· blement, un desenvolupament constant per a garantir la seva continuïtat.
