Acceso usuarios
El present treball estudia la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya constituïda per les sentències de 26 de maig i de 12 de setembre de 2011. Coincideix amb la tesi d'aquestes sentències que l'aplicació de la regulació catalana en matèria de prescripció no exigeix que la institució que origina les pretensions susceptibles de prescripció estigui regulada pel dret civil català i proporciona arguments que la reforcen. En canvi, critica raonadament la tesi d'aquestes mateixes sentències segons la qual l'aplicació supletòria de les disposicions del Codi civil català, com a dret comú, solament procedeix respecte de les normes del dret propi de Catalunya. La conclusió a la qual arriba el treball és que aquestes disposicions �i, entre aquestes, les que regulen la prescripció� s'apliquen supletòriament a qualsevol llei �estatal o catalana, de dret públic o de dret privat� aplicable a Catalunya que precisi recórrer al dret comú per integrar o completar el seu contingut
