En els últims temps s�ha anat consolidant en la literatura penal un model basat en el triomf de la idea de seguretat com a legitimadora de l�enduriment penal i el retrocés de les garanties. Aquesta ideologia de la seguretat ciutadana està adquirint un grau d�acceptació social que porta a fer un recurs desmesurat d�un dret penal cada vegada més endurit i més extens com a resposta al sentiment col·lectiu d�inseguretat.
Es plantegen aquí algunes consideracions sobre la relació entre les tendències punitivistes actuals i els discursos consolidats a través dels mitjans de comunicació, sense que això pressuposi considerar majoritària l�opinió publicada ni atribuir als mitjans tota la responsabilitat en la deriva autoritària actual del dret penal. La incidència dels mitjans es produeix en dos tipus de qüestions: a) la valoració quantitativa de la inseguretat i b) la valoració quantitativa de la capacitat punitiva del sistema penal per afrontar-la.