Acceso usuarios
Raquel Casesnoves-Ferrer
Aquest treball té un doble objectiu: examinar l�evolució del coneixement i ús del valencià des que va entrar en vigor la Llei i Ús d�Ensenyament del Valencià fins a l�any 2010 i, segon, proporcionar una breu fotografia dels valencianoparlants que (encara avui) podem trobar al País Valencià: què els caracteritza, si és que tenen alguna cosa en comú i en quins contextos prefereixen parlar valencià. Per comprendre com i perquè evoluciona la llengua que parla una comunitat d�una determinada manera hem de saber com han evolucionat socialment i demogràficament les persones que integren aquesta comunitat així com, sobretot, les polítiques i accions que es puguin prendre (o no) a favor de la llengua. Els moviments migratoris estrangers han canviat el paisatge demogràfic i alhora lingüístic del País Valencià. La conjunció en el temps d'un canvi de signe polític, amb l'arribada dels populars al govern autonòmic primer en coalició (1995-99), i després amb àmplia i folgada majoria absoluta per quarta vegada consecutiva l'any 2011, amb el buit de dades sociolingüístiques, feia témer el pitjor per a la llengua. I així ha estat efectivament. Les dades que aquí presentem mostren, a més d'un important retrocés de les habilitats per comprendre i parlar valencià, una davallada espectacular del seu ús.
Les característiques que avui en dia s'associen als valencianoparlants no han canviat, substancialment, amb el temps. El retrat que sobresurt és complex i conté elements negatius però també alguns de positius
