Acceso usuarios
L�article exposa la política de bilingüisme del Canadà pel que fa a les llengües de treball de l�Administració de justícia, als drets d�accés a la justícia en la llengua oficial pròpia i com aquesta política s�ha de posar en relació amb la política de normalització del francès que practiquen des de fa dècades les autoritats quebequeses. S�analitzen en primer lloc els dispositius legislatius que han permès el reconeixement d�un seguit de drets lingüístics a les comunitats de llengua oficial en situació minoritària (anglòfons al Quebec i francòfons fora d�aquesta província) i com la jurisprudència, principalment la de la Cort Suprema del Canadà, ha anat modificant el reconeixement d�aquests drets de manera evolutiva, considerant primer que el dret a fer servir una llengua oficial o l�altra als tribunals derivava d�un compromís polític però no es reconeixia com un veritable dret lingüístic, fins a la sentència Beaulac, on es donava una interpretació àmplia i liberal d�aquests drets i es considerava l�absoluta obligatorietat per a l�Administració de fornir les millors condicions per a llur desenvolupament. D�altra banda, aquest context legislatiu i jurisprudencial s�ha de posar en relació amb la política de normalització lingüística del francès a l�Administració quebequesa, la qual ha de reconèixer, però, els drets dels anglòfons a una justícia en llur llengua en una província on el francès està declarat com a única llengua oficial.
