L�article exposa les noves estratègies i tàctiques utilitzades en protestes i manifestacions, tant per part dels activistes com pels operatius policials, amb l�objectiu principal d�analitzar com la policia percep i implementa el seu mandat per controlar l�ordre públic.
Per a aquesta anàlisi, l�autora compara dos enfocaments diferents de la gestió de l�ordre públic en actes massius de protesta �el control sobre el lloc i, d�altra banda, el control sobre la situació�, representades per l�experiència sueca durant la cimera de la UE a Göteborg (2001) i l�experiència danesa durant la cimera de Copenhaguen (2002), respectivament.
Un cop descrites les experiències i establertes les diferències entre elles, Peterson remarca que la policia ha d�ampliar el seu coneixement sobre les protestes i els activistes de les organitzacions i les xarxes, per desenvolupar una bona vigilància de l�ordre públic que respecti i mantingui els espais democràtics i de diàleg. En cas contrari, actuant de la mateixa manera i amb els mateixos procediments que l�anàlisi ha mostrat, l�ordre públic és i serà un perill per a l�espai democràtic i les llibertats civils.