Barcelona, España
Cada cop és més fàcil trobar característiques metropolitanes a llocs que tradicionalment havien quedat al marge dels processos d�urbanització. Aquesta dinàmica d�urbanització del camp, tal com descriu l�autor, provoca un canvi en el model tradicional del tractament de les emergències en aquestes àrees. Si bé fins ara, aquestes es concebien com quelcom a tractar de manera excepcional i específica, el nou escenari basat en l�increment de l�anomenada urbanització dispersa provoca el replantejament de les polítiques públiques de gestió del risc al territori.
La redefinició general de les formes d�urbanització en aquests espais oberts està motivada per quatre grans processos: la localització en sòl no urbanitzable de noves infraestructures de serveis, la presència de noves zones d�oci i descans, l�ampliació sectorial de serveis i equipaments comuns i la redefinició de l�aprofitament dels recursos del territori. La implementació de noves infraestructures i usos suposa la incorporació de noves situacions de risc que afecten les necessitats de seguretat, emergència i protecció civil. La gestió del risc forestal en aquestes àrees permet explicar de quina manera el model tradicional esdevé poc funcional i el repàs al Pla estratègic de Corbera de Llobregat de quina manera abordar-ho.