Acceso usuarios
Benito Montero Prego, Carlos Varela García
El dret a emprar la llengua tant a nivell oral com escrit constitueix una manifestació més del dret a la llibertat d'expressió. Si aquesta llengua és cooficial en una comunitat autònoma, els seus ciutadans no solament tenen el dret d'utilitzar-la com a mitjà normal de comunicació amb l'Administració, sinó que poden exigir a tots els poders públics radicats en la seva comunitat —independentment de l'administració de la qual depenguin— que se'ls adrecin en la seva llengua. El deure de respectar la cooficialitat lingüística afecta, per tant, tota l'Administració autonòmica, les corporacions locals, l'Administració perifèrica de l'Estat, l'Administració de Justícia i la militar. La llengua i els drets lingüístics no poden ser causa de discriminació davant la llei. Entre aquests drets hi ha el dret a la informació en les llengües pròpies de les comunitats, com també el dret a expressar-se en qualsevol de les llengües oficials davant l'Administració de Justícia, sense que per això se'n pugui derivar un tractament discriminatori o bé indefensió. En aquest sentit, els ciutadans tenen també dret que l'Administració se'ls adreci i els respongui en la llengua que hagin triat d'expressar-se. Els drets lingüístics gaudeixen de protecció jurídica, i hi ha prou arguments constitucionals i jurídics que demostren que la conculcació del dret a emprar la llengua pròpia no solament és anticonstitucional, sinó que constitueix una vulneració dels drets fonamentals. Es per això que la defensa dels drets lingüístics gaudeix de les garanties civil, penal i contenciosa administrativa.
The right to use a certain language both on a spoken and written level constitutes yet another instance of the right to free expression. If such a language is co-official in an autonomous community, its citizens not only have a right to use it as a normal communication channel with the public administrations, but can also demand all public institutions located in their community --regardless of the administration on which they depend-- to address them in their own language. The duty to respect a situation of language co-officiality, therefore, involves the whole autonomous administration, local corporations, peripheral administrations of the central government, the administration of justice and the military administration. Language and language rights cannot be the cause of discrimination in front of the Law. Among these rights there is a right to information in the local languages of the communities, as well as the right to expression in any of the official languages when dealing with the Administration of Justice, although discrimination and defenselessness cannot be derived from it. In that sense, citizens have also a right to be addressed and replied to by the Administration in the same language they have chosen to express themselves. Language rights enjoy legal protection, and there are enough constitutional and legal arguments that show that the infringement of the right to use one's own language is not only anticonstitutional, but also constitutes a violation of fundamental rights. That is the reason why the defense of language rights enjoys civil, penal and administrative contentious guarantees.
