Acceso usuarios
Joaquín Bayo Delgado
Dividit en dues parts, aquest article posa de manifest, en primer lloc, l'absència de formació jurídica elemental als estudis primaris i secundaris dels ciutadans. A aquesta formació bàsica incompleta, cal afegir el fet que el llenguatge jurídic en llengua castellana empra termes del llenguatge comú amb significat tècnic. Això comporta dificultats de comprensió en els ciutadans i també indefensió. La justícia, al servei del ciutadà, no pot pretendre, amb l'excusa de la necessitat de tecnicismes, que el seu llenguatge sigui críptic per als no iniciats. Per altra banda, els professionals del món jurídic no poden renunciar a l'ús d'un vocabulari propi precís. L'autor de l'article opina què s'ha de fer un ús matisat del llenguatge jurídic segons els destinataris dels documents i presenta els aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de comunicar-se amb el ciutadà. Considera, a més, que l'absència de formació lingüística específica als estudis de dret no ajuda a consolidar la precisió i eficàcia que ha de tenir el llenguatge jurídic. A la segona part de l'article s'analitza el llenguatge emprat els jutges i se'n revisen els errors més habituals. Per protegir els drets i llibertats de l'individu i proporcionar més claredat a les resolucions judicials, cal depurar el lèxic i la morfologia i evitar incorreccions freqüents. La sintaxi i l'ortografia són aspectes que també cal corregir. Quant a l'ús de la informàtica, i per tal d'impedir la repetició d'errades, és important que lingüistes coneixedors del dret revisin els textos models. Finalment, en relació als documents judicials escrits en llengua catalana, l'autor constata que el nivell de correcció gramatical és elevat, i que l'absència de tradició evita la tendència arcaïtzat del castellà, però causa una manca important de terminologia.
Divided in two parts, the present article exposes, in the first place, the absence of elementary juridical training for all in primary and secondary education. To this incomplete basic training has to be added the fact that juridical language in Castillian uses common language terms in a technical sense. This entails difficulties in understanding among lay people, as well as a sense of defenselessness. Justice, which serves the people, cannot expect -with the excuse that it needs technical terms- that its language be obscure for non-specialists. On the other hand, legal professionals cannot renounce the use of their own precise vocabulary. The author of the article maintains that juridical language must be used according to the end users of the documents and puts forward the aspects to be taken into consideration when communicating with people. Furthermore, he believes that the absence of linguistic training specific to law studies does not help to consolidate the precision and effectiveness legal language must have. In the second part of the article, the language used by judges is analyzed, and their most frequent errors are revised. In order to protect individual rights and freedoms and to provide more clarity in judicial resolutions, the terminology and morphology must be clarified and common errors must be avoided. Syntax and spelling are aspects that must also be corrected. As regards the use of computer technology, and in order to avoid repeating mistakes, it is important that linguists who are well versed in legal language revise the texts used as models. Finally, in relation to judicial documents written in Catalan, the author points out that the level of grammatical correctness is high and that the absence of a tradition prevents the tendency to use old-fashioned language found in Castillian legal language, but it is also the cause of an important lack of terminology.
