Acceso usuarios
Apartant-se matisadament de la doctrina jurisprudencial anterior, si bé sense admetre aquesta desviació en l�argumentació, la STSJC de 10.9.2010 determina que el control judicial sobre el conveni regulador de la ruptura matrimonial sotmès a homologació no es restringeix als acords relatius a fills menors o que els puguin perjudicar, sinó que s�estén a tots els acords sotmesos a aprovació per tal de corroborar-ne la legalitat. La decisió es basa, sobretot, en l�aplicació de l�art. 11.2 de la LOPJ i, en definitiva, condueix a establir que el jutjador d�instància no va incórrer en extralimitació pel que fa a la seva tasca fiscalitzadora del conveni. No obstant, finalment el Tribunal aprecia, a diferència de la sentència recorreguda, que la clàusula que va donar lloc a la desaprovació judicial era, després de la seva reformulació pels cònjuges, conforme a Dret i, per tant, calia homologar el conveni. L�anàlisi de la sentència permet distingir dues vessants del control de continguts del conveni regulador: el control més ampli possible que ha d�incloure, fins i tot, valoracions de conveniència econòmica i que és el que recau únicament sobre els pactes relatius als fills menors o que els puguin afectar, i el control estrictament jurídic relatiu a la resta de pactes i que únicament determina la seva conformitat respecte de l�ordenament indisponible.
