Acceso usuarios
Lluís J. Segura Ginard
En el trabajo se analiza la Sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de junio, dictada en relación con la impugnación de varios preceptos del Estatuto de autonomía de Cataluña que regulan el uso de las lenguas oficiales en esta comunidad autónoma. Se exponen varios elementos de juicio que ponen en cuestión la construcción de algunos de los razonamientos utilizados por el Tribunal para justificar su decisión en aspectos fundamentales como el significado y el alcance del concepto de lengua propia, la interpretación del deber de conocer el catalán, la exigencia de conocimientos de esta lengua para determinados profesionales del derecho y para el personal de la Administración del Estado en Cataluña, las lenguas vehiculares en la enseñanza y el principio de disponibilidad lingüística en el ámbito de la protección de los consumidores y usuarios. Asimismo, se pone en duda que, en ámbitos determinados, sólo el principio de normalización lingüística, que no es un principio constitucional, pueda justificar una posición prioritaria del catalán.
En el treball s'analitza la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, dictada en relació amb la impugnació de diversos preceptes de l'Estatut d'autonomia de Catalunya que regulen l'ús de les llengües oficials en aquesta comunitat autònoma. S'exposen diversos elements de judici que posen en qüestió la construcció d'alguns dels raonaments emprats pel Tribunal per justificar la seva decisió en aspectes fonamentals com el significat i l'abast del concepte de llengua pròpia, la interpretació del deure de conèixer el català, l'exigència de coneixements d'aquesta llengua per a determinats professionals del dret i per al personal de l'Administració de l'Estat a Catalunya, les llengües vehiculars en l'ensenyament i el principi de disponibilitat lingüística en l'àmbit de la protecció dels consumidors i usuaris. Així mateix, es posa en dubte que, en àmbits determinats, només el principi de normalització lingüística, que no és un principi constitucional, pugui justificar una posició prioritària del català.
This paper analyzes the Constitutional Court´s 31/2010 decision, rendered with respect to challenges to various provisions of the Statute of Autonomy of Catalonia regulating the use of official languages in this autonomous community. Various items of evidence are adduced that call into question the construction of some of the reasoning used by the Court to justify its decision on fundamental aspects such as the meaning and scope of the concept of autochtonous language, the interpretation of the duty to know Catalan, the requirement that certain professionals working in the field of law and central government officials working in public administration in Catalonia should have knowledge of this language, vehicular languages in teaching and the principle of language availability as it applies to the protection of consumers and users. Furthermore, doubt is cast upon the position that in certain spheres, the sole principle of language standardization, which is not a constitutional principle, can justify a priority position for Catalan
