Acceso usuarios
María Belén Martín Castro
L'estat del benestar (EB) s'ha desplegat durant els últims trenta anys a Espanya amb les seves peculiaritats i el seu context (19782008, període referit). Manifestada la crisi del clàssic model keynesià a escala internacional des de mitjan deis anys setanta i, aquí, en els vuitanta, es va imposar progressivament la necessitat de reestructurar-lo, i redefinir el paper del que és públic i la seva lògica d'actuació. Després d'un seguiment del debat doctrinal i de la revisió bibliográfica, analitzarem els principals efectes d'índole socioeconómica, política i institucional d'aquesta crisi, així com les transformacions en el seu contingut i en la seva forma de gestió. Ates que la cruïlla de l'EB, a més de financera, acaba afectant també la seva pròpia legitimitat. En conseqüència, els diferents actors públics i socials que intervenen en l'aconseguiment del benestar van adquirint protagonismo divers, si bé les famílies mediterránies mantenen el seu paper amortidor, especialment en moments de recessió, i van reavivant-se els debats davant les incerteses de la seva futura sostenibilitat. Es pot dir, en definitiva, que s'está aplicant a l'EB postkeynesiá, al costat deis constants reajustaments materials, mitjanéant vies estratégiques, una reforma de naturalesa més qualitativa que les que es feien anteriorment.
The Welfare State is broadening for the last thirty years in Spain (1978-2008, the period referred here) with its own characteristics and context. Due to the crisis of the Keynesian classical model, which manifested itself from the mid-seventies onwards at international level and here from cighties, it progressively became necessary to restructure the welfare system, as well as to redefine the role of the public sector. After a deep doctrinal debate and bibliography review, we are going to analyze the effects of this crisis were not only economic and social, also political and institucional, and the changes it in its contents and its management. This was because, in addition to having financial consequences, this ineonsistency ends up impacting upon the welfare system's own capacity to aet and its legitimacy. Consequently, the diverse prominence held by different public and social agents in the pursuit of citizens' welfare are changing, although the Mediterranean families' networks keep on their role, especially in recession time. Therefore, the debates endure for uncertainness for its futuro. Hence, the post-Keynesian WS can be considerad to be undergoing constant material readjustments, although attached strategic reforms of its character which is more qualitative than any previous reform.
